El Crit De La Natura
dimecres, 12 de maig del 2010
dimarts, 11 de maig del 2010
PUNT DIARI. 3 DE MAIG
Els veïns de Madremanya volen una carretera més segura i integrada
Una cinquantena es va reunir ahir
albert vilar
Un moment de la reunió de veïns de Madremanya, ahir a la Sala. Foto: A.V.
Madremanya
Sant Martí Vell
Els veïns de Madremanya creuen que cal millorar la carretera de Sant Martí Vell perquè és molt perillosa, i veuen bé que es faci integrada al territori, segons la conclusió de la reunió celebrada ahir al migdia a la Sala i que va aplegar uns 50 veïns. L'Ajuntament encara està negociant com tallar-la durant una setmana al trànsit.
La reunió havia estat convocada per la plataforma Moviment de la Terra per informar que ells no estaven en contra de la millora de la carretera, sinó del projecte de la Diputació, en considerar que no s'integra al territori. «Defensem l'ampliació històrica d'un metre per banda», va dir Llum Garcia, una de les impulsores. A més, Garcia va recordar que ja s'han executat algunes tales d'arbres històrics del vial que uneix Madremanya amb Sant Martí Vell.
I alguns dels 50 veïns presents a l'acte, entre els quals hi havia l'alcalde, Albert Peracaula, i altres membres del govern, van exposar que ells defensaven l'eixamplament de la carretera, encara que durant la discussió les dues parts van coincidir que calia mirar que s'integrés al paisatge. «Tots coincidim que la carretera és perillosa i cal eixamplar-la», va concloure l'exalcalde i regidor del govern, Josep Enrich, però va preguntar si calia «aquesta destrossa», recordant les demandes municipals del metre per banda.
L'alcalde va recordar que s'arregla per seguretat, per la seva perillositat. I que després s'haurà de parlar «que sigui el més maca possible». Peracaula va dir que apostaven pel metre per banda, però que la normativa marca uns paràmetres que agafen més espai per cada costat i no es pot obviar.
k
Més imatges, a www.elpunt.cat
Negociacions
L'alcalde va explicar que estan negociant amb la Diputació el fet de tallar la circulació de trànsit durant una setmana per evitar haver de fer un pas alternatiu provisional per un alzinar i així poder salvar-lo en fer un nou pont. «Hi ha moltes possibilitats que es talli», va afegir Peracaula, que va recordar que intenten que l'estalvi econòmic de no fer el pas alternatiu temporal es destini a la millora de l'esmentat vial. El projecte, dividit en 3 fases, que ja s'ha començat a executar, té un pressupost d'1,7 milions d'euros.
Una cinquantena es va reunir ahir
albert vilar
Un moment de la reunió de veïns de Madremanya, ahir a la Sala. Foto: A.V.
Madremanya
Sant Martí Vell
Els veïns de Madremanya creuen que cal millorar la carretera de Sant Martí Vell perquè és molt perillosa, i veuen bé que es faci integrada al territori, segons la conclusió de la reunió celebrada ahir al migdia a la Sala i que va aplegar uns 50 veïns. L'Ajuntament encara està negociant com tallar-la durant una setmana al trànsit.
La reunió havia estat convocada per la plataforma Moviment de la Terra per informar que ells no estaven en contra de la millora de la carretera, sinó del projecte de la Diputació, en considerar que no s'integra al territori. «Defensem l'ampliació històrica d'un metre per banda», va dir Llum Garcia, una de les impulsores. A més, Garcia va recordar que ja s'han executat algunes tales d'arbres històrics del vial que uneix Madremanya amb Sant Martí Vell.
I alguns dels 50 veïns presents a l'acte, entre els quals hi havia l'alcalde, Albert Peracaula, i altres membres del govern, van exposar que ells defensaven l'eixamplament de la carretera, encara que durant la discussió les dues parts van coincidir que calia mirar que s'integrés al paisatge. «Tots coincidim que la carretera és perillosa i cal eixamplar-la», va concloure l'exalcalde i regidor del govern, Josep Enrich, però va preguntar si calia «aquesta destrossa», recordant les demandes municipals del metre per banda.
L'alcalde va recordar que s'arregla per seguretat, per la seva perillositat. I que després s'haurà de parlar «que sigui el més maca possible». Peracaula va dir que apostaven pel metre per banda, però que la normativa marca uns paràmetres que agafen més espai per cada costat i no es pot obviar.
k
Més imatges, a www.elpunt.cat
Negociacions
L'alcalde va explicar que estan negociant amb la Diputació el fet de tallar la circulació de trànsit durant una setmana per evitar haver de fer un pas alternatiu provisional per un alzinar i així poder salvar-lo en fer un nou pont. «Hi ha moltes possibilitats que es talli», va afegir Peracaula, que va recordar que intenten que l'estalvi econòmic de no fer el pas alternatiu temporal es destini a la millora de l'esmentat vial. El projecte, dividit en 3 fases, que ja s'ha començat a executar, té un pressupost d'1,7 milions d'euros.
DIARI DE GIRONA. 20 d'abril
Veïns de Madremanya diuen que l´obra de la via tenia al·legacions
El vicepresident de la Diputació, Pere Trias, va assegurar que el projecte es va aprovar sense cap queixa
Els veïns reclamen l'informe d'impacte ambiental. diari de girona
GIRONA J. SÁEZ La polèmica entorn el projecte de reforma de la carretera local, GIV-6710, entre Sant Martí Vell i Madremanya continua viva. Membres de la plataforma veïnal Moviment de la Terra, que s'oposa a l'obra tal com està dissenyada, asseguren que es van presentar "moltes" al·legacions. Una afirmació que xoca amb les paraules del diputat de Xarxa Viària, Pere Trias, que la setmana passada va afirmar que el projecte es va aprovar definitivament el 2008 sense haver-se registrat cap al·legació.L'obra de reforma de la carretera que gestiona la Diputació ha despertat una gran oposició dels veïns de Sant Martí Vell i Madremanya. Per aquest motiu, Trias es va reunir dijous de la setmana passada amb l'alcalde, Albert Perecaula. Trias li va oferir la possibilitat d'evitar fer un vial provisional, que suposava la tala d'uns arbres d'alt valor per l'entorn natural de la zona, a canvi de poder tallar el pas de la Gi-6710 durant cinc dies. Respecte a l'opisicó veïnal, el diputat va recordar que "malgrat que el projecte és del tot legal tal com està redactat -amb el vial alternatiu- hem vist plausible proposar als ajuntaments una possibilitat que ens permeti mantenir els arbres singulars de la zona". Els veïns, però, asseguren que hi han al·legacions dels dos municipis i reclamen l'informe d'impacte ambiental.
DIARI DE GIRONA. 15 d'abril
Comencen les obres de la polèmica via entre Sant Martí Vell i Madremanya
El diputat de Xarxa Viària, Pere Trias, es reunirà aquesta setmana ambels alcaldes afectats
"
Les màquiones desbrossaven ahir la GIV-6701. aniol resclosa
GIRONA JOFRE SÁEZ La Diputació de Girona ja ha començat les obres de millora de la GI-6701 entre Sant Martí Vell i Madremanya. Un projecte que ha despertat una àmplia oposició veïnal ja que consideren que l'actuació s'ha aprovat sense un informe que hauria d'avalar la viabilitat ambiental de l'obra.Les obres pretenen millorar la seguretat vial de la carretera però els veïns, que s'han acabat agrupant en una associació, Moviment de la Terra, reclamen a la Diputació i al Departament de Medi Ambient la redacció de l'informe d'impacte ambiental. Per aquest motiu, la Plataforma afirma que ha recollit ja unes 650 firmes de veïns que han entrat, juntament amb un escrit, a la Generalitat i a l'organimse supramunicipal on es considera l'informe "preceptiu en funció de les lleis aplicables al cas". El diputat de Xarxa Viària, Pere Trias, té previst aquesta setmana reunir-se amb els alcaldes de Sant Martí Vell i Madremanya. Una reunió que també exigeixen des de la Plataforma veïnal per exposar-li les peticions dels veïns.D'altra banda, aquests veïns han demanat a l'Ajuntament de Madremanya una trobada amb 90 veïns que estan en contra del projecte de la Diputació; mentre que a les dependències municipals de Sant Martí Vell s'han presentat les 650 firmes exigint-li que "compleixi amb les responsabilitats de protegir el municipi".
PUNT DIARI. 14 D'ABRIL
Madremanya no descarta, quan ja han començat les obres, que es talli la carretera per fer el pont nou
Vol acabar-ho de valorar amb la Diputació, demanant, però, contrapartides
ALBERT VILAR
Inici de les obres amb l'esbrossament dels laterals de la carretera. Foto: A.V.
L'alcalde de Madremanya, Albert Peracaula, no descarta permetre que es talli la carretera de Sant Martí Vell, amb vista a fer un pont nou dins el projecte de millora del vial que es va començar a executar ahir, per salvar un alzinar a tocar de la riera no fent cap pas alternatiu. Tot i això, Peracaula vol tornar-se a reunir dijous amb la Diputació per mirar d'aconseguir unes contrapartides, com poden ser reinvertir els diners de no fer el pas alternatiu al pont i que es talli fora del curs escolar.
«No ho descarto, però cal valorar-ho», va assenyalar ahir a aquest diari l'alcalde davant la possibilitat de tallar el trànsit de Madremanya a Sant Martí Vell i evitar d'aquesta manera talar un alzinar per fer un pas alternatiu mentre duren les obres del nou pont que s'ha de fer sobre el rierol que passa pel costat del restaurant La Riera, dins el terme de Sant Martí Vell.
Peracaula va explicar que va ser a través d'aquest diari que es va assabentar que l'empresa que executa l'obra preveu fer el pont nou en una setmana. A causa d'això, els vehicles que circulin cap a Girona o en sentit contrari podrien passar, en aquest espai de temps, per la Pera o Corçà.
L'alcalde, que dilluns ja es va reunir amb la Diputació, preveu tornar-ho a fer demà dijous. «Cal valorar-ho. No volem posar-nos-hi en contra, però cal unes contraprestacions», va dir l'alcalde. Entre aquestes contraprestacions, Peracaula va exposar el fet de destinar l'estalvi de no fer el pas alternatiu a millorar paisatgísticament la carretera, o que el tall es faci fora de la temporada escolar. A més, l'alcalde vol tractar-ho amb els veïns i afectats. Per tot això, ja que el pont està situat en un extrem, a Sant Martí Vell, s'ha decidit iniciar les obres per Madremanya.
650 firmes en contra
La plataforma Moviment per la Terra, que centralitza l'oposició al projecte, ja que creu que eliminant els punts negres ja n'hi ha prou, ha recollit unes 650 firmes. I aquestes les ha presentat a l'Ajuntament de Sant Martí Vell perquè protegeixi el municipi, a la delegació de Medi Ambient de la Generalitat perquè faci l'estudi ambiental que considera preceptiu, i a la Diputació per reclamar l'esmentat estudi ambiental i una trobada amb els responsables. Però, a més, l'entitat s'ha personat en l'expedient de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre les al·legacions a l'alzinar i ha demanat a l'Ajuntament de Madremanya una reunió del consistori amb els 90 veïns afectats per les esmentades obres.
Vol acabar-ho de valorar amb la Diputació, demanant, però, contrapartides
ALBERT VILAR
Inici de les obres amb l'esbrossament dels laterals de la carretera. Foto: A.V.
L'alcalde de Madremanya, Albert Peracaula, no descarta permetre que es talli la carretera de Sant Martí Vell, amb vista a fer un pont nou dins el projecte de millora del vial que es va començar a executar ahir, per salvar un alzinar a tocar de la riera no fent cap pas alternatiu. Tot i això, Peracaula vol tornar-se a reunir dijous amb la Diputació per mirar d'aconseguir unes contrapartides, com poden ser reinvertir els diners de no fer el pas alternatiu al pont i que es talli fora del curs escolar.
«No ho descarto, però cal valorar-ho», va assenyalar ahir a aquest diari l'alcalde davant la possibilitat de tallar el trànsit de Madremanya a Sant Martí Vell i evitar d'aquesta manera talar un alzinar per fer un pas alternatiu mentre duren les obres del nou pont que s'ha de fer sobre el rierol que passa pel costat del restaurant La Riera, dins el terme de Sant Martí Vell.
Peracaula va explicar que va ser a través d'aquest diari que es va assabentar que l'empresa que executa l'obra preveu fer el pont nou en una setmana. A causa d'això, els vehicles que circulin cap a Girona o en sentit contrari podrien passar, en aquest espai de temps, per la Pera o Corçà.
L'alcalde, que dilluns ja es va reunir amb la Diputació, preveu tornar-ho a fer demà dijous. «Cal valorar-ho. No volem posar-nos-hi en contra, però cal unes contraprestacions», va dir l'alcalde. Entre aquestes contraprestacions, Peracaula va exposar el fet de destinar l'estalvi de no fer el pas alternatiu a millorar paisatgísticament la carretera, o que el tall es faci fora de la temporada escolar. A més, l'alcalde vol tractar-ho amb els veïns i afectats. Per tot això, ja que el pont està situat en un extrem, a Sant Martí Vell, s'ha decidit iniciar les obres per Madremanya.
650 firmes en contra
La plataforma Moviment per la Terra, que centralitza l'oposició al projecte, ja que creu que eliminant els punts negres ja n'hi ha prou, ha recollit unes 650 firmes. I aquestes les ha presentat a l'Ajuntament de Sant Martí Vell perquè protegeixi el municipi, a la delegació de Medi Ambient de la Generalitat perquè faci l'estudi ambiental que considera preceptiu, i a la Diputació per reclamar l'esmentat estudi ambiental i una trobada amb els responsables. Però, a més, l'entitat s'ha personat en l'expedient de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre les al·legacions a l'alzinar i ha demanat a l'Ajuntament de Madremanya una reunió del consistori amb els 90 veïns afectats per les esmentades obres.
CARTA AL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. DELEGACIÓ DE GIRONA. 9 ABRIL
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis territorials de Girona
At. Sr. Emili Santos
Benvolgut Senyor Santos,
Ens dirigim a vostè a fi de comunicar-li una situació que s’està visquent a la Carretera que comunica Bordils a Corçà, anomenada GI-V-6701 i GI-V-6702.
En aquesta carretera està a punt d’executar-se (ja hi han les senyals d’obra, estaques i marques als arbres que “han d’anar a terra”) un projecte de “Condicionament i Millora…” per part de la Diputació de Girona, concretament el Servei de Xarxa Viària Local, que implica una enorme destrossa de la natura de l’entorn, ja que en la majoria del traçat l’eix es desplaça cap a un costat o cap a l’altre sense que l’ampliació mantingui el traçat original.
Una vegada examinat l’expedient de la Diputació hem vist que no hi ha cap estudi d’impacte mediambiental, ni cap tipus de concreció sobre quines seran les mesures correctores de les destrosses que es preveuen fer al nostre patrimoni natural.
En tant que ciutadans, ens sobta molt que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya no tingui res a dir al respecte, sobre tot quan aquesta obra suposa la realització de DANYS sens dubte IRREPARABLES, que modificaran el nostre paisatge i la identitat d’un vial que comunica 3 pobles que amb prou feines superen els 200 habitants cadascun.
Danys irreparables ja que es planteja la tala d’un roure de més de cinc o sis cents anys, així com un alzinar a la ribera de la riera també únic i un munt de pinedes en el trajecte que comunica Sant Martí Vell amb Madremanya, i l’afectació de la zona en que la pròpia carretera fa de frontera amb la zona PEIN.
És així que, tenint en compte la legislació d’aplicació al Projecte de la Diputació de Girona anomenat “Millora i Condicionament d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK+3260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l’inici fins al PK 2+900)”, concretament els Arts 13 i 14 de la Ley 7/1993, de 30 de setembre, de Carreteras, i els Arts.26-28 del Decret293/2003 pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres, li DEMANEM:
QUE es suspengui l’execució de l’esmentada obra fins que es realitzin els estudis mediambientals preceptius;
QUE els Serveis Territorials de Girona del Departament de Medi Ambient de la Generalitat vetllin per a que la obra a la carretera tingui un plantejament i una execució respectant l’entorn, la vegetació autòctona de la zona, dins de les Gavarres, i un patrimoni natural que hem defensar de totes les agressions que el puguin malmetre, ja que és també patrimoni de la humanitat i tenim la obligació de protegir-lo.
Atentament,
Plataforma “Moviment de la Terra”
Serveis territorials de Girona
At. Sr. Emili Santos
Benvolgut Senyor Santos,
Ens dirigim a vostè a fi de comunicar-li una situació que s’està visquent a la Carretera que comunica Bordils a Corçà, anomenada GI-V-6701 i GI-V-6702.
En aquesta carretera està a punt d’executar-se (ja hi han les senyals d’obra, estaques i marques als arbres que “han d’anar a terra”) un projecte de “Condicionament i Millora…” per part de la Diputació de Girona, concretament el Servei de Xarxa Viària Local, que implica una enorme destrossa de la natura de l’entorn, ja que en la majoria del traçat l’eix es desplaça cap a un costat o cap a l’altre sense que l’ampliació mantingui el traçat original.
Una vegada examinat l’expedient de la Diputació hem vist que no hi ha cap estudi d’impacte mediambiental, ni cap tipus de concreció sobre quines seran les mesures correctores de les destrosses que es preveuen fer al nostre patrimoni natural.
En tant que ciutadans, ens sobta molt que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya no tingui res a dir al respecte, sobre tot quan aquesta obra suposa la realització de DANYS sens dubte IRREPARABLES, que modificaran el nostre paisatge i la identitat d’un vial que comunica 3 pobles que amb prou feines superen els 200 habitants cadascun.
Danys irreparables ja que es planteja la tala d’un roure de més de cinc o sis cents anys, així com un alzinar a la ribera de la riera també únic i un munt de pinedes en el trajecte que comunica Sant Martí Vell amb Madremanya, i l’afectació de la zona en que la pròpia carretera fa de frontera amb la zona PEIN.
És així que, tenint en compte la legislació d’aplicació al Projecte de la Diputació de Girona anomenat “Millora i Condicionament d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK+3260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l’inici fins al PK 2+900)”, concretament els Arts 13 i 14 de la Ley 7/1993, de 30 de setembre, de Carreteras, i els Arts.26-28 del Decret293/2003 pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres, li DEMANEM:
QUE es suspengui l’execució de l’esmentada obra fins que es realitzin els estudis mediambientals preceptius;
QUE els Serveis Territorials de Girona del Departament de Medi Ambient de la Generalitat vetllin per a que la obra a la carretera tingui un plantejament i una execució respectant l’entorn, la vegetació autòctona de la zona, dins de les Gavarres, i un patrimoni natural que hem defensar de totes les agressions que el puguin malmetre, ja que és també patrimoni de la humanitat i tenim la obligació de protegir-lo.
Atentament,
Plataforma “Moviment de la Terra”
CARTA AL SR. PERE TRIAS. DIPUTACIÓ DE GIRONA. 9 ABRIL
Diputació de Girona
Senyor Pere Trias i Roca
Ahir dia 8 d’abril de 2010 constatem que la Diputació de Girona està a punt d’executar l’obra a la carretera que comunica Bordils amb Corçà (Gi-V-6701, GI-V-6702), ja que estan col·locades les senyals referents a l’obra i marcats els arbres que es pretenen tallar.
El diàleg mantingut entre la Diputació i els diferents Ajuntaments de Sant Martí Vell i Madremanya, a qui hem traslladat la nostra preocupació i oposició al projecte en qüestió, sembla doncs no haver tingut massa ressò.
És per això que ens dirigim a vostè per a reiterar la nostra franca oposició a un projecte en el que no es contemplen els interessos de la població dels municipis que travessa la carretera, així com per a demanar-li que revisi l’actual projecte per a tenir en compte els punts en els que implica una destrucció innecessària de vegetació i paisatge per a rectificar-los.
Efectivament, i com ja han van poder apreciar vostès en el seu moment a través de les al·legacions de les persones expropiades, l’ampliació de la carretera que es demanava no implicava en absolut un projecte de traçat que modifiqués de manera tan notòria el traçat actual, sinó merament un ampliació equitativa a cada banda del traçat actual que millorés les condicions de circulació.
Per altra banda, les al·legacions reclamaven un estudi d’impacte mediambiental. Aquesta petició no només no va ser satisfeta sinó que tampoc ha merescut un raonament justificat de la seva absència.
Segons la mateixa Diputació, la legislació aplicable en aquest cas són la Ley 7/1993 de Carreteras i el Decret 293/2003 pel qual s’aprova el Reglament General de Carreteres. Entenem que els Arts. 13 i 14 del primer text legal així com els 26-28 del segon imposen la necessitat de realitzar un estudi d’impacte ambiental, que no consta que s’hagi realitzat. Tenint en compte que aquesta obra afecta al paratge natural de les Gavarres ens sembla molt necessari aquest estudi per a que la obra es realitzi efectivament amb la menor agressió al nostre patrimoni natural.
De la mateixa manera, no ens consta l’autorització de L’ACA per a la tala dels arbres en el punt de Les Quintanes al municipi de Sant Martí Vell.
Per tot això, li demanem
QUE s’aturi la imminent execució de l’obra,
QUE es realitzin els estudis d’impacte mediambiental preceptius,
QUE atenguin a les demandes de la població que no vol una “autovia” que modifiqui la identitat del paisatge de les Gavarres i que trenqui l’equilibri d’aquest enton natural,
Li adjuntem còpia de les firmes de totes les persones que fins ara recolzen i defensen aquestes peticions,
Esperant la seva resposta, el saluda atentament
Senyor Pere Trias i Roca
Ahir dia 8 d’abril de 2010 constatem que la Diputació de Girona està a punt d’executar l’obra a la carretera que comunica Bordils amb Corçà (Gi-V-6701, GI-V-6702), ja que estan col·locades les senyals referents a l’obra i marcats els arbres que es pretenen tallar.
El diàleg mantingut entre la Diputació i els diferents Ajuntaments de Sant Martí Vell i Madremanya, a qui hem traslladat la nostra preocupació i oposició al projecte en qüestió, sembla doncs no haver tingut massa ressò.
És per això que ens dirigim a vostè per a reiterar la nostra franca oposició a un projecte en el que no es contemplen els interessos de la població dels municipis que travessa la carretera, així com per a demanar-li que revisi l’actual projecte per a tenir en compte els punts en els que implica una destrucció innecessària de vegetació i paisatge per a rectificar-los.
Efectivament, i com ja han van poder apreciar vostès en el seu moment a través de les al·legacions de les persones expropiades, l’ampliació de la carretera que es demanava no implicava en absolut un projecte de traçat que modifiqués de manera tan notòria el traçat actual, sinó merament un ampliació equitativa a cada banda del traçat actual que millorés les condicions de circulació.
Per altra banda, les al·legacions reclamaven un estudi d’impacte mediambiental. Aquesta petició no només no va ser satisfeta sinó que tampoc ha merescut un raonament justificat de la seva absència.
Segons la mateixa Diputació, la legislació aplicable en aquest cas són la Ley 7/1993 de Carreteras i el Decret 293/2003 pel qual s’aprova el Reglament General de Carreteres. Entenem que els Arts. 13 i 14 del primer text legal així com els 26-28 del segon imposen la necessitat de realitzar un estudi d’impacte ambiental, que no consta que s’hagi realitzat. Tenint en compte que aquesta obra afecta al paratge natural de les Gavarres ens sembla molt necessari aquest estudi per a que la obra es realitzi efectivament amb la menor agressió al nostre patrimoni natural.
De la mateixa manera, no ens consta l’autorització de L’ACA per a la tala dels arbres en el punt de Les Quintanes al municipi de Sant Martí Vell.
Per tot això, li demanem
QUE s’aturi la imminent execució de l’obra,
QUE es realitzin els estudis d’impacte mediambiental preceptius,
QUE atenguin a les demandes de la població que no vol una “autovia” que modifiqui la identitat del paisatge de les Gavarres i que trenqui l’equilibri d’aquest enton natural,
Li adjuntem còpia de les firmes de totes les persones que fins ara recolzen i defensen aquestes peticions,
Esperant la seva resposta, el saluda atentament
Plataforma "Moviment de la Terra"
CONSTITUCIÓ DE LA PLATAFORMA "MOVIMENT DE LA TERRA". 23 DE MARÇ
Acta de Constitució de la
Plataforma “El Crit de la Natura”
Els sotasignants constitueixen formalment, a Sant Martí Vell, provincia de Girona, a dia 23 de març de 2010 el grup promotor de la Plataforma “El Crit de la Natura, que persegueix els següents objectius:
La defensa del nostre territori i del nostre patrimoni natural i paisatgístic;
La Defensa d’una millora de la carretera que no desnaturalitzi el nostre paisatge;
La oposición a l’actual projecte de “Millora i Condicionament d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK+3260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l’inici fins al PK 2+900)”, de la Diputació de Girona, per la seva, agressivitat al paisatge i destrossa injustificada de camps, d’arbres i d’un entorn natural que significa una de les majors riqueses del nostre territori.
Que les actuacions es duguin a terme només a les zones que, per motius de seguretat viària, així ho requereixin.
Que es faci un estudi d’impacte mediambiental per tal que les actuacions que finalment es considerin necessàries malmetin el mínim possible els camps, els sembrats i les arbredes.
Plataforma “El Crit de la Natura”
Els sotasignants constitueixen formalment, a Sant Martí Vell, provincia de Girona, a dia 23 de març de 2010 el grup promotor de la Plataforma “El Crit de la Natura, que persegueix els següents objectius:
La defensa del nostre territori i del nostre patrimoni natural i paisatgístic;
La Defensa d’una millora de la carretera que no desnaturalitzi el nostre paisatge;
La oposición a l’actual projecte de “Millora i Condicionament d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK+3260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l’inici fins al PK 2+900)”, de la Diputació de Girona, per la seva, agressivitat al paisatge i destrossa injustificada de camps, d’arbres i d’un entorn natural que significa una de les majors riqueses del nostre territori.
Que les actuacions es duguin a terme només a les zones que, per motius de seguretat viària, així ho requereixin.
Que es faci un estudi d’impacte mediambiental per tal que les actuacions que finalment es considerin necessàries malmetin el mínim possible els camps, els sembrats i les arbredes.
CARTA ALS AJUNTAMENTS DE SANT MARTI VELL I MADREMANYA. 15 DE MARÇ
AJUNTAMENTS DE SANT MARTÍ VELL I DE MADREMANYA
BENVOLGUTS ALCALDESSA DE SANT MARTÍ VELL I ALCALDE DE MADREMANYA, i altres membres dels Consistoris
Una veïna de Sant Martí Vell i un veí de Madremanya ens dirigim a vostès a fi de fer-los arribar una sèrie de reflexions i unes peticions molt concretes.
No és la nostra una veu aïllada sinó una veu representant de moltes que mantenen en aquets moments una gran preocupació i enorme tristesa pel desastre que preveu fer amb el nostre entorn l’execució de l’obra de la Diputació de Girona anomenada “Condicionament i Millora d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK 3+260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l ‘inici fins al PK 2+900)”.
Com molt bé hauran pogut observar vostès mitjançant les marques i estaques col·locades a la carretera entre Sant Martí Vell i Madremanya, el projecte dista de significar una petita re adequació del ferm per a convertir l’actual traçat en una via que poc té a veure amb el caràcter que ha mantingut (i manté) històricament la nostra zona.
Efectivament, el dibuix de la nova carretera (per què això és el que és, i no una simple millora) que es caracteritza en molts punts del trajecte pel que podríem anomenar col·loquialment “tirar pel recte”, més que per suavitzar alguna corba aïllada realment complicada per a la circulació i donar una mica més de marge a l’actual via, implica la seva transformació en una carretera ben distant de la identitat del nostre entorn.
I és que la Diputació de Girona amb el vist i plau i a instàncies de vostès pretén construir una carretera similar a l’actual carretera de Palamós, que ha suportat el gruix de tot el trànsit local i turístic durant els anys de bonança i d’arribada temporal de multitud de visitants -que no cal que us recordem que anem perdent gràcies a les nostres inoperàncies diverses, entre elles la destrucció del paisatge- , i que suporta diàriament l’entrada i sortida de milers de cotxes a la ciutat de Girona, considerablement més poblada i transitada que els postres encantadors municipis.
Destrossar el nostre entorn d’una manera tan innecessària i, perdonin l’expressió, poc assenyada revela una concepció de la natura i del paisatge molt pobre, a la vegada que una concepció de les possibilitats de desenvolupament econòmic i social dels nostres municipis francament particular.
Efectivament,
revela una concepció de la natura que menysprea el patrimoni fonamental de la humanitat, ja que fins que no se’n descobreixi un altre és l’únic habitat possible per a tota la nostra espècie i per a totes les que conviuen amb nosaltres;
revela una concepció molt poc propera amb el paisatge que ha identificat durant generacions als nostres municipis. Un paisatge que no només ens pertany a nosaltres sinó que significa un lloc de referència pels nostres veïns de Girona que troben aquí un dels pocs espais que queden que els remeten a les arrels. Podríem fer una llista de cada un dels punts on la modificació del traçat malmet de forma irreparable pinedes, camps de conreu, alzinars, roures centenaris, etc. Una concepció tan poc propera i que s’arriba inclús a l’absurd de plantejar-se destrossar un alzinar magnífic i sempre únic només per a preveure un pas provisional per a dues o tres setmanes;
i revela una concepció particular de les possibilitats de desenvolupament econòmic dels postres municipis, que en aquests moments tenen la gran majoria dels seus negocis orientats al que podríem anomenar un turisme de qualitat. Un turisme de qualitat a qui sembla que volem tornar a menysprear (rememorant velles pràctiques de la costa brava que ara plora temps passats millors), oferint-li uns poblets meravellosos envoltats com estarem d’asfalt, variants i formigó.
L’argument lògic i legítim de les necessitats locals troba els seus límits quan es topa amb la inconsciència i l’absurditat. No ens podem excusar amb normatives inapel·lables quan la seva aplicació implica la destrucció del territori.
És així que us DEMANEM:
QUE, tenint en compte que els Ajuntaments de Madremanya i Sant Martí Vell, com reitera el Cap d’Enginyers de la Xarxa Viària Local de La Diputació de Girona, Sr. Joan Hugas i Maurici, són els promotors de la iniciativa del rea condicionament de la carretera, REVISIN JUNTAMENT AMB LA DIPUTACIÓ DE GIRONA EL NOMENAT PROJECTE A FI D’ATURAR AQUESTA OBRA D’UN BRUTAL IMPACTE PAISATGÍSTIC, PER TAL D¡ADEQUAR-LA A LES NOSTRES NECESSITATS CIRCULATÒRIES REALS, SENSE OBLIDAR QUE ENTRE ELS DOS MUNICIPIS NO SUMENT NI CINQ CENTS HABITANTS;
QUE de cap manera es permeti la destrossa del PAISATGE, per a realitzar obres de caràcter merament PROVISIONAL, ja que ens sembla francament vergonyós permetre una destrossa afegida per a evitar durant dos o tres setmanes cinq minuts més de recorregut al veïns de la zona;
QUE, en tant que nostres representants i persones en les que hem depositat la confiança, apliquin el SENY I EL SENTIT COMÚ a la gestió del nostre territori, i no oblidin que en el cas d’ometre les nostres peticions (recolzades per moltes signatures que estan a la vostra disposició) i permetre l’execució de l’obra prevista per la Diputació de Girona, seran TANT O MÉS RESPONSABLES QUE DITA ENTITAT , DE LES CONSEQÜÈNCIES I DEL S DANYS IRREPARABLES QUE PATEIXI EL NOSTRE ENTORN.
Us saluda atentament i amb l’afecte de sempre,
Luz García-Elorrio Ahumada Joan Vilà i Adroher
BENVOLGUTS ALCALDESSA DE SANT MARTÍ VELL I ALCALDE DE MADREMANYA, i altres membres dels Consistoris
Una veïna de Sant Martí Vell i un veí de Madremanya ens dirigim a vostès a fi de fer-los arribar una sèrie de reflexions i unes peticions molt concretes.
No és la nostra una veu aïllada sinó una veu representant de moltes que mantenen en aquets moments una gran preocupació i enorme tristesa pel desastre que preveu fer amb el nostre entorn l’execució de l’obra de la Diputació de Girona anomenada “Condicionament i Millora d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK 3+260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l ‘inici fins al PK 2+900)”.
Com molt bé hauran pogut observar vostès mitjançant les marques i estaques col·locades a la carretera entre Sant Martí Vell i Madremanya, el projecte dista de significar una petita re adequació del ferm per a convertir l’actual traçat en una via que poc té a veure amb el caràcter que ha mantingut (i manté) històricament la nostra zona.
Efectivament, el dibuix de la nova carretera (per què això és el que és, i no una simple millora) que es caracteritza en molts punts del trajecte pel que podríem anomenar col·loquialment “tirar pel recte”, més que per suavitzar alguna corba aïllada realment complicada per a la circulació i donar una mica més de marge a l’actual via, implica la seva transformació en una carretera ben distant de la identitat del nostre entorn.
I és que la Diputació de Girona amb el vist i plau i a instàncies de vostès pretén construir una carretera similar a l’actual carretera de Palamós, que ha suportat el gruix de tot el trànsit local i turístic durant els anys de bonança i d’arribada temporal de multitud de visitants -que no cal que us recordem que anem perdent gràcies a les nostres inoperàncies diverses, entre elles la destrucció del paisatge- , i que suporta diàriament l’entrada i sortida de milers de cotxes a la ciutat de Girona, considerablement més poblada i transitada que els postres encantadors municipis.
Destrossar el nostre entorn d’una manera tan innecessària i, perdonin l’expressió, poc assenyada revela una concepció de la natura i del paisatge molt pobre, a la vegada que una concepció de les possibilitats de desenvolupament econòmic i social dels nostres municipis francament particular.
Efectivament,
revela una concepció de la natura que menysprea el patrimoni fonamental de la humanitat, ja que fins que no se’n descobreixi un altre és l’únic habitat possible per a tota la nostra espècie i per a totes les que conviuen amb nosaltres;
revela una concepció molt poc propera amb el paisatge que ha identificat durant generacions als nostres municipis. Un paisatge que no només ens pertany a nosaltres sinó que significa un lloc de referència pels nostres veïns de Girona que troben aquí un dels pocs espais que queden que els remeten a les arrels. Podríem fer una llista de cada un dels punts on la modificació del traçat malmet de forma irreparable pinedes, camps de conreu, alzinars, roures centenaris, etc. Una concepció tan poc propera i que s’arriba inclús a l’absurd de plantejar-se destrossar un alzinar magnífic i sempre únic només per a preveure un pas provisional per a dues o tres setmanes;
i revela una concepció particular de les possibilitats de desenvolupament econòmic dels postres municipis, que en aquests moments tenen la gran majoria dels seus negocis orientats al que podríem anomenar un turisme de qualitat. Un turisme de qualitat a qui sembla que volem tornar a menysprear (rememorant velles pràctiques de la costa brava que ara plora temps passats millors), oferint-li uns poblets meravellosos envoltats com estarem d’asfalt, variants i formigó.
L’argument lògic i legítim de les necessitats locals troba els seus límits quan es topa amb la inconsciència i l’absurditat. No ens podem excusar amb normatives inapel·lables quan la seva aplicació implica la destrucció del territori.
És així que us DEMANEM:
QUE, tenint en compte que els Ajuntaments de Madremanya i Sant Martí Vell, com reitera el Cap d’Enginyers de la Xarxa Viària Local de La Diputació de Girona, Sr. Joan Hugas i Maurici, són els promotors de la iniciativa del rea condicionament de la carretera, REVISIN JUNTAMENT AMB LA DIPUTACIÓ DE GIRONA EL NOMENAT PROJECTE A FI D’ATURAR AQUESTA OBRA D’UN BRUTAL IMPACTE PAISATGÍSTIC, PER TAL D¡ADEQUAR-LA A LES NOSTRES NECESSITATS CIRCULATÒRIES REALS, SENSE OBLIDAR QUE ENTRE ELS DOS MUNICIPIS NO SUMENT NI CINQ CENTS HABITANTS;
QUE de cap manera es permeti la destrossa del PAISATGE, per a realitzar obres de caràcter merament PROVISIONAL, ja que ens sembla francament vergonyós permetre una destrossa afegida per a evitar durant dos o tres setmanes cinq minuts més de recorregut al veïns de la zona;
QUE, en tant que nostres representants i persones en les que hem depositat la confiança, apliquin el SENY I EL SENTIT COMÚ a la gestió del nostre territori, i no oblidin que en el cas d’ometre les nostres peticions (recolzades per moltes signatures que estan a la vostra disposició) i permetre l’execució de l’obra prevista per la Diputació de Girona, seran TANT O MÉS RESPONSABLES QUE DITA ENTITAT , DE LES CONSEQÜÈNCIES I DEL S DANYS IRREPARABLES QUE PATEIXI EL NOSTRE ENTORN.
Us saluda atentament i amb l’afecte de sempre,
Luz García-Elorrio Ahumada Joan Vilà i Adroher
dimarts, 23 de març del 2010
EL PUNT DIARI, 23 de març
sant martí vell
La Diputació es planteja salvar l'alzinar de la riera
La Diputació de Girona, responsable de la millora de la carretera de Sant Martí Vell a Madremanya, s'està plantejant no fer un pas alternatiu mentre durin les obres del pont de la riera de can Pet, a Sant Martí Vell. Amb aquesta mesura, que comportaria tallar un temps la circulació pel vial, no s'haurien d'eliminar l'alzinar i els arbres de ribera que hi ha en aquesta zona, segons va explicar un tècnic municipal. Els opositors al projecte, que diumenge van fer una passejada de protesta, ja fa tres setmanes que van criticar la tala dels arbres. Llum Garcia ho va valorar positivament. Garcia, com el prop de centenar de persones que es van manifestar en contra en la passejada, creuen que ja n'hi hauria prou amb el condicionament només dels punts negres del vial per una qüestió de seguretat. Fonts de la Diputació van recordar que la millora, que comportarà un eixamplament dels poc més de 4 metres que té ara fins a 7, es fa perquè ho van demanar els dos ajuntaments, tot i canviar de color polític els últims comicis, i també per una qüestió de seguretat. Així, es va recordar que en aquests 7 quilòmetres de vial, que representen un 10% del total de la xarxa de la Diputació, hi ha un gran percentatge d'accidentalitat. L'any passat, dels 13 ferits greus que hi va haver a la xarxa de la Diputació, tres van ser producte d'accidents que van tenir lloc en aquesta carretera. I dels 63 accidents comptabilitats, cinc.Respecte del tram de Madremanya a Monells i d'aquí a Corçà, tot està pendent de la proposta de variant de la Bisbal d'Empordà. Mentrestant, la Diputació no preveu executar-lo «Està pendent, la Diputació no hi entra», va dir l'alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Ramon Nadal.
k
Més informació i foto, a elpunt.cat
La Diputació es planteja salvar l'alzinar de la riera
La Diputació de Girona, responsable de la millora de la carretera de Sant Martí Vell a Madremanya, s'està plantejant no fer un pas alternatiu mentre durin les obres del pont de la riera de can Pet, a Sant Martí Vell. Amb aquesta mesura, que comportaria tallar un temps la circulació pel vial, no s'haurien d'eliminar l'alzinar i els arbres de ribera que hi ha en aquesta zona, segons va explicar un tècnic municipal. Els opositors al projecte, que diumenge van fer una passejada de protesta, ja fa tres setmanes que van criticar la tala dels arbres. Llum Garcia ho va valorar positivament. Garcia, com el prop de centenar de persones que es van manifestar en contra en la passejada, creuen que ja n'hi hauria prou amb el condicionament només dels punts negres del vial per una qüestió de seguretat. Fonts de la Diputació van recordar que la millora, que comportarà un eixamplament dels poc més de 4 metres que té ara fins a 7, es fa perquè ho van demanar els dos ajuntaments, tot i canviar de color polític els últims comicis, i també per una qüestió de seguretat. Així, es va recordar que en aquests 7 quilòmetres de vial, que representen un 10% del total de la xarxa de la Diputació, hi ha un gran percentatge d'accidentalitat. L'any passat, dels 13 ferits greus que hi va haver a la xarxa de la Diputació, tres van ser producte d'accidents que van tenir lloc en aquesta carretera. I dels 63 accidents comptabilitats, cinc.Respecte del tram de Madremanya a Monells i d'aquí a Corçà, tot està pendent de la proposta de variant de la Bisbal d'Empordà. Mentrestant, la Diputació no preveu executar-lo «Està pendent, la Diputació no hi entra», va dir l'alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Ramon Nadal.
k
Més informació i foto, a elpunt.cat
EL PUNT DIARI
la contra
Passejada reivindicativa
Veïns de Madremanya i Sant Martí Vell s'oposen al projecte de millora de la carretera
22/03/10 02:00 -
Albert Vilar
Uns noranta veïns de Madremanya i Sant Martí Vell, a la comarca del Gironès, van decidir ahir al matí fer una passejada entre els dos nuclis urbans. El motiu no era altre que expressar públicament la seva oposició frontal al projecte de la Diputació de condicionament i millora de la carretera entre ambdós nuclis, que té un pressupost de més d'un milió d'euros, ja que comporta eixamplar-la fins a 8 metres, fent desaparèixer camps, pinedes, un alzinar i un roure centenari. «Demanen la millora per seguretat i prou. És necessari destrossar-ho tot?», es preguntava ahir Llum Garcia, una de les impulsores de la passejada, que hi afegia: «Cal fer aquesta obra faraònica, trencant el seu encant?»
Els veïns dels dos pobles del Gironès, on hi havia gent gran, joves i nens amb cotxets, van sortir a les onze del matí del restaurant de la Riera, a la sortida de Sant Martí Vell. I caminant, anaven explicant les excel·lències del vial actual, que és una alternativa a l'actual carretera C-66 entre els nuclis de Bordils i Corçà, i les atrocitats del projecte amb una sèrie de destrosses en tot aquell racó situat a la falda de les Gavarres. Només de sortir, van travessar un pont que s'ha d'ampliar i que comportarà la destrossa d'un bosc de ribera on hi ha un roure centenari. En aquest punt, fa unes tres setmanes, arran del coneixement del projecte, actualment en licitació, alguns veïns van fer una performance per defensar la protecció dels arbres.
Durant la passejada, alguns dels presents es van dedicar a arrancar algunes de les estaques que marcaven els límits de l'eixamplament de la carretera, que eren de color vermell, i també algunes altres de color groc, que són les que marquen l'eix del futur vial en algun punt que surt de la ruta actual. Unes estaques que molts van fer servir com a bastó, mentre que altres les van aprofitar per fer creus de protesta contra el projecte.
Altres caminants van aprofitar la ruta, que va ser de poc més de 3 quilòmetres, per deixar palesa la seva reivindicació popular contra el projecte viari, del qual van tenir coneixement fa unes tres setmanes arran de la clavada de les estaques que van fer tècnics de l'administració.
Així, durant la passejada, alguns anaven col·locant pancartes als arbres més significatius del recorregut. En les pancarta es deia: «Sóc fill de la Terra. La mare està enfadada. No a una carretera irrespectuosa.» Altres demanaven la firma dels presents en la recollida de signatures contra el projecte. I altres es van dedicar a expressar la seva protesta amb pintades a terra. Un d'aquests no parava d'escriure-hi: «Més arbres, menys carreteres.»
A mig camí entre els dos nuclis, es va fer l'acte central de la protesta amb la col·locació en un marge de la carretera d'una pancarta de 70 metres de llargada amb estrofes de la cançó ecologista Pare, de Joan Manuel Serrat. La pancarta començava dient: «Pare, digueu-me què li han fet, al bosc, que no hi ha arbres. Pare, que el bosc ja no és el bosc. Pare, abans que no es faci fosc ompliu de vida el rebost...»
En arribar davant de Madremanya, la passejada va arribar al final, però no pas la reivindicació, que només acaba de començar. Els veïns d'aquesta zona, on no viuen més de cinc-centes persones, segons va explicar Joan Vilà, un altre dels impulsors, volen mirar d'aturar aquest projecte, que, segons explica, continua passat Madremanya, fins a arribar al veïnat de Sies, prop de Monells, on es preveu fer una variant que haurà de connectar amb la futura variant de la Bisbal i Corçà. D'entrada, avui dilluns tenen una trobada amb l'alcalde de Madremanya.
k
Més fotografies, a www.elpunt.cat
Passejada reivindicativa
Veïns de Madremanya i Sant Martí Vell s'oposen al projecte de millora de la carretera
22/03/10 02:00 -
Albert Vilar
Uns noranta veïns de Madremanya i Sant Martí Vell, a la comarca del Gironès, van decidir ahir al matí fer una passejada entre els dos nuclis urbans. El motiu no era altre que expressar públicament la seva oposició frontal al projecte de la Diputació de condicionament i millora de la carretera entre ambdós nuclis, que té un pressupost de més d'un milió d'euros, ja que comporta eixamplar-la fins a 8 metres, fent desaparèixer camps, pinedes, un alzinar i un roure centenari. «Demanen la millora per seguretat i prou. És necessari destrossar-ho tot?», es preguntava ahir Llum Garcia, una de les impulsores de la passejada, que hi afegia: «Cal fer aquesta obra faraònica, trencant el seu encant?»
Els veïns dels dos pobles del Gironès, on hi havia gent gran, joves i nens amb cotxets, van sortir a les onze del matí del restaurant de la Riera, a la sortida de Sant Martí Vell. I caminant, anaven explicant les excel·lències del vial actual, que és una alternativa a l'actual carretera C-66 entre els nuclis de Bordils i Corçà, i les atrocitats del projecte amb una sèrie de destrosses en tot aquell racó situat a la falda de les Gavarres. Només de sortir, van travessar un pont que s'ha d'ampliar i que comportarà la destrossa d'un bosc de ribera on hi ha un roure centenari. En aquest punt, fa unes tres setmanes, arran del coneixement del projecte, actualment en licitació, alguns veïns van fer una performance per defensar la protecció dels arbres.
Durant la passejada, alguns dels presents es van dedicar a arrancar algunes de les estaques que marcaven els límits de l'eixamplament de la carretera, que eren de color vermell, i també algunes altres de color groc, que són les que marquen l'eix del futur vial en algun punt que surt de la ruta actual. Unes estaques que molts van fer servir com a bastó, mentre que altres les van aprofitar per fer creus de protesta contra el projecte.
Altres caminants van aprofitar la ruta, que va ser de poc més de 3 quilòmetres, per deixar palesa la seva reivindicació popular contra el projecte viari, del qual van tenir coneixement fa unes tres setmanes arran de la clavada de les estaques que van fer tècnics de l'administració.
Així, durant la passejada, alguns anaven col·locant pancartes als arbres més significatius del recorregut. En les pancarta es deia: «Sóc fill de la Terra. La mare està enfadada. No a una carretera irrespectuosa.» Altres demanaven la firma dels presents en la recollida de signatures contra el projecte. I altres es van dedicar a expressar la seva protesta amb pintades a terra. Un d'aquests no parava d'escriure-hi: «Més arbres, menys carreteres.»
A mig camí entre els dos nuclis, es va fer l'acte central de la protesta amb la col·locació en un marge de la carretera d'una pancarta de 70 metres de llargada amb estrofes de la cançó ecologista Pare, de Joan Manuel Serrat. La pancarta començava dient: «Pare, digueu-me què li han fet, al bosc, que no hi ha arbres. Pare, que el bosc ja no és el bosc. Pare, abans que no es faci fosc ompliu de vida el rebost...»
En arribar davant de Madremanya, la passejada va arribar al final, però no pas la reivindicació, que només acaba de començar. Els veïns d'aquesta zona, on no viuen més de cinc-centes persones, segons va explicar Joan Vilà, un altre dels impulsors, volen mirar d'aturar aquest projecte, que, segons explica, continua passat Madremanya, fins a arribar al veïnat de Sies, prop de Monells, on es preveu fer una variant que haurà de connectar amb la futura variant de la Bisbal i Corçà. D'entrada, avui dilluns tenen una trobada amb l'alcalde de Madremanya.
k
Més fotografies, a www.elpunt.cat
DIARI DE GIRONA
Marxa reinvindicativa
Oposició de la reforma del vial de Sant Martí a Madremanya
Un grup de veïns creuen que és necessària una millora del traçat, però consideren que el projecte és «desmesurat» a les necessitats de la zona
MULTIMÈDIA
Fotos de la notícia
SANT MARTÍ VELL JOAQUIM BOHIGAS Gairebé un centenar de veïns de Sant Martí Vell i Madremanya, i altres municipis limítrofs del Gironès i el Baix Empordà, van participar ahir en una marxa reivindicativa a fi de mostrar la seva oposició a la reforma del pas de la GI-V-6701 i la GI-V-6702 que, en el continu, uneix els municipis de Bordils i Corçà. El motiu de l'acte reivindicatiu, que es va iniciar a la zona ara coneguda com la dels "arbres guarnits" per finalitzar abans d'arribar a Madremanya amb la col·locació d'una pancarta, era mostrar la disconformitat amb un projecte que, segons van insistir els veïns, és "desmesurat". Els participants van voler deixar clar que no estan en contra de la millora de la carretera (per exemple, van citar, cal millorar la visibilitat en una de les curves), sinó que advoquen que sigui una reforma adequada a l'ús que en fa la població.La marxa, en què van participar persones de totes les edats, es va iniciar a les onze del matí. El grup avançava pel carril dret de la carretera, mentre que en l'altre passaven els vehicles que circulaven per ambdós sentits de circulació. En el trajecte eren visibles les estaques (delimiten l'ampliació) a manera de senyalització en cada costat i els eixos pintats a la calçada. Ambdues referències, que expliciten que el començament de les obres és imminent, eren indicades pels veïns per explicar els canvis, per a ells injustificats, que tindrà la citada via de circulació. Segons anaven comentant, el 2006, la Diputació de Girona va executar la primera fase de la millora de la carretera, que va suposar l'actuació en el pas sobre la riera de Sant Marí Vell. Ara, continuaven raonant, és el torn de la segona fase, en què es vol millorar la comunicació viària entre Sant Martí i Madremanya. En concret, és la GI-V-6701. Expressaven els dubtes sobre l'existència d'un estudi d'impacte ambiental i les dificultats per accedir a l'expedient de la Diputació.SensibilitzacióL'acte tenia un propòsit també pedagògic. Els veïns mostraven que les obres afectaran un roure qualificat de mil·lenari i zones boscoses d'alzinars i pins.Els veïns deien que s'ha de tenir en compte que la carretera motiu de la protesta dóna, principalment, un servei al mig miler d'habitants que resideixen, habitualment, als nuclis de Sant Martí, Madremanya i Millàs. Alguns més els caps de setmana i períodes de vacances. La marxa va acabar amb la col·locació d'una pancarta en un dels marges de la via, visible pels conductors, amb la lletra de la cançó Pare, de Joan Manel Serrat. Es vol enviar fotografies de la pancarta al cantant, que ha estat diverses vegades a la zona, segons van dir.
Oposició de la reforma del vial de Sant Martí a Madremanya
Un grup de veïns creuen que és necessària una millora del traçat, però consideren que el projecte és «desmesurat» a les necessitats de la zona
MULTIMÈDIA
Fotos de la notícia
SANT MARTÍ VELL JOAQUIM BOHIGAS Gairebé un centenar de veïns de Sant Martí Vell i Madremanya, i altres municipis limítrofs del Gironès i el Baix Empordà, van participar ahir en una marxa reivindicativa a fi de mostrar la seva oposició a la reforma del pas de la GI-V-6701 i la GI-V-6702 que, en el continu, uneix els municipis de Bordils i Corçà. El motiu de l'acte reivindicatiu, que es va iniciar a la zona ara coneguda com la dels "arbres guarnits" per finalitzar abans d'arribar a Madremanya amb la col·locació d'una pancarta, era mostrar la disconformitat amb un projecte que, segons van insistir els veïns, és "desmesurat". Els participants van voler deixar clar que no estan en contra de la millora de la carretera (per exemple, van citar, cal millorar la visibilitat en una de les curves), sinó que advoquen que sigui una reforma adequada a l'ús que en fa la població.La marxa, en què van participar persones de totes les edats, es va iniciar a les onze del matí. El grup avançava pel carril dret de la carretera, mentre que en l'altre passaven els vehicles que circulaven per ambdós sentits de circulació. En el trajecte eren visibles les estaques (delimiten l'ampliació) a manera de senyalització en cada costat i els eixos pintats a la calçada. Ambdues referències, que expliciten que el començament de les obres és imminent, eren indicades pels veïns per explicar els canvis, per a ells injustificats, que tindrà la citada via de circulació. Segons anaven comentant, el 2006, la Diputació de Girona va executar la primera fase de la millora de la carretera, que va suposar l'actuació en el pas sobre la riera de Sant Marí Vell. Ara, continuaven raonant, és el torn de la segona fase, en què es vol millorar la comunicació viària entre Sant Martí i Madremanya. En concret, és la GI-V-6701. Expressaven els dubtes sobre l'existència d'un estudi d'impacte ambiental i les dificultats per accedir a l'expedient de la Diputació.SensibilitzacióL'acte tenia un propòsit també pedagògic. Els veïns mostraven que les obres afectaran un roure qualificat de mil·lenari i zones boscoses d'alzinars i pins.Els veïns deien que s'ha de tenir en compte que la carretera motiu de la protesta dóna, principalment, un servei al mig miler d'habitants que resideixen, habitualment, als nuclis de Sant Martí, Madremanya i Millàs. Alguns més els caps de setmana i períodes de vacances. La marxa va acabar amb la col·locació d'una pancarta en un dels marges de la via, visible pels conductors, amb la lletra de la cançó Pare, de Joan Manel Serrat. Es vol enviar fotografies de la pancarta al cantant, que ha estat diverses vegades a la zona, segons van dir.
diumenge, 21 de març del 2010
GRÀCIES !!
A tots els que ens heu acompanyat per a defensar el nostre entorn, la nostra natura i el nostre paisatge, que és el de TOTS NOSALTRES.
PANCARTA
Durant la passejada, a l'alçada entre Els Colomers i Mas Tarrés, s'ha calvat una pancarta amb la lletra de la cançó "PARE" de'n J.M. Serrat, en senyal de plany per la destrossa de natura que es preten fer.
PASSEJADA FAMILIAR
Aquest diumenge 21 de març al matí, un bon grapat - prop d'un centenar-de veïns i amics del nostre entorn hem gaudit d'una passejada familiar pel trajecte de la carretera que comunica Sant Martí Vell i Madremanya. Realment ha sigut un gust passejar-la i és un autèntica bestiesa que ens la vulguin substituir per una "autovia" que trencarà tot l'encant que té, que trencarà tota la personalitat que té i ens dóna el nostre paisage. Una veïna de Madremanya ha tingut una idea que trobo genial: ja que s'han fet les expropiacions (i evidentment això és una cosa que no tornarà enrera, faltaria més!), arranjar el ferm actual de la carretera, ampliant el mínim imprescindible per a una bona circulació i fer una via verda per a que es pugui passejar a peu i en bicicleta pels nostres camps i boscos.
divendres, 19 de març del 2010
CONVIDO
al veïns del poble que continuen fent servir aquest blog de defensa de la nostra natura per a fer acusacions (que seran automàticament eliminades) a l'Ajuntament de Sant Martí Vell en relació al POUM a rellegir la presentació del blog.
LLum
dimecres, 10 de març del 2010
ESTIMO LA TERRA
ESTIMO LA TERRA
Els qui estimem la TERRA que ens va veure néixer, tot i no ser Gironins, sempre ens ha agradat fer escapades per als llocs on la Natura ens aporta PAU i BELLESA, i Girona té o tenia la fama de conservar els seus paratges per gaudir-los tant els seus residents com tots els enamorats d’aquest raconet de Catalunya que va de Celrà a Monells.
Per mi és una pena molt gran veure i comprovar que els nostres governants escollits per nosaltres en democràcia, no estan a l’alçada del que s’espera d’ells i fa que em senti estafada amb un grau de decepció grandiós.
Si els responsables d’administrar els nostres interessos trepitgessin més els camins i pobles dels que en són responsables, segur que no actuarien de la forma que ho fan, n’estic segura, perquè MÉS MALAMENT N’ÉS IMPOSSIBLE.
És el que passa prenent les decisions sobre plànol, tancats en un despatx.
On són els eslògans de les campanyes electorals en èpoques d’eleccions?
On és tota la tasca ecologista, tant propagada per als nostres partits polítics?
Els que fa més 50 anys que portàvem nois i noies a descobrir les nostres muntanyes i a ensenyar-los a estimar i respectar la terra, que hem de pensar ara?
Què els hi podem respondre al veure les destrosses de tot allò que els ensenyàrem a respectar i a estimar?
És trist, per no dir que fa riure que l’únic motiu popular de la destrossa, sigui “la Sarfa no pot passar”.
Si teniu dignitat senyors que maneu..... SALVEU EL PAISATGE !!
Carme Giralt
diumenge, 7 de març del 2010
BON DIA
Bon dia,
malgrat arribar algun dia abans d’avui, per motius de feina, no he pogut llegir fins ara mateix, el seu escrit que tan amablement m’ha enviat que fa un cant a l’amor de la nostra terra, que considero molt just, alhora que extraordinari, doncs, els polítics, que es mouen per interessos partidistes i econòmics, no miren el bé del pais, sinó la part econòmica que pot representar pel futur, un moviment de persones, que tenen com objectiu, arribar els més aviat possible als seus llocs de vacances o segones residències, lluny dels petits municipis, que solament ofereixen bon tracte, bona cuina i tranquil·litat absoluta. Aquesta és, una realitat, que no es pot amagar, per molt que vulguin disfressar-la sota el pseudònim de “progrés”. Un progrés, que tots aquells que estimem la nostra terra, no podrem entendre mai, doncs enterren il·lusions de poder seguir gaudint d’un paradís que ens volen robar. Sant Marti Vell, ha entrat en un codicil, estrany i d’enormes conseqüències, com ha passat a Celrà, convertit en un macro poble, ple de delinqüència i immigració de tot tipus, des del bo fins al pitjor, amb totes les conseqüències que es poden imaginar, i aquest nus de carreteres que es volen construir i que sens dubta es construiran, portaran a aquesta part de la Comarca, al deteriorament i atrotinament d’una zona, que podem qualificar com a verge, on regna la tranquil·litat i el bon fer. Sabem, que el progrés no es pot aturar, és la llei de vida, que ens porta a néixer per morir, i també sabem, que ningú escolta o vol escoltar el cant a la llibertat i el dret a viure com un desitja. Recordo, al principi d’anar a Sant Martí Vell, que la carretera no era asfaltada, i que les jovenetes del poble, anaven en comitiva, a peu, els diumenges a ballar a Bordils o a Flaçà i,la vida, no es perdia ni era buida, per no tenir una carretera en condicions. Pot ser si, que quant aquesta es va arreglar, el poble va guanyar en segones residencies i en estructurar cases abandonades, però en aquest raconet meravellós de la Comarca, no tothom va fugir, cercant la vida més còmoda que oferia la indústria. Es van quedar els que si de veritat estimaven el poble i que el van seguir mantenint de la millor manera possible, a pesar dels pocs ajuts que des de l’exterior es rebien, per millorar, diguem el nivell de la població activa. En aquell llavors, i fins fa pocs anys, la “revolució”, que va començar a les ciutats i pobles grans de Catalunya, ha fet que arribés també, a la nostra contrada, volent fer coses i més coses, que graven les economies dels santmartivellencs en aquest cas, ja que les “millores”, s’han de pagar i per tant, els impostos han de pujar. El progrés es bo, sempre i quan, sigui estudiat i aplicat en la mesura necessària dels municipis, no amb la ambigüitat actual, que no es respecten opinions ni propietats. Quin és el futur?: la destrucció dels bucòlics paratges que admirem, estimem i respectem, que traduït, vol dir, que no tenim futur. Es pot tallar un arbre mil·lenari si els governants volen, però no es pot tallar un arbre qualsevol, sense un permís especial, si molesta a algun veí, per les raons que siguin. Aquesta és una realitat, que hem d’assumir, com l’han hagut d’assumir a la població, que volen que el proble creixi, amb una planificació “sui generis”, que a llarga passarà la factura adient i vindran les lamentacions.
Estimo molt conseqüent, tot el que vostès volen fer, que no és altra cosa que defensar l’indret. Personalment, com a periodista, em poso al seu costat, per si cal publicar alguna cosa, encara que em permeto aconsellar, que no deixin ficar, com a succeït amb la plataforma “Salvem Sant Marti Vell”, algun d’aquells que es diuen polítics, però que a l’hora de la veritat, per allò dels interessos creats, fan més mal que una pedregada, ja que acusen i insulten als representants del poble públicament, que van ser escollits democràticament, i en aquestes activitats, en que es mostra la disconformitat en diversos àmbits, la política sobra i, si cal fer alguna cosa, cal fer-la amb ordre i imperant el seny i l’educació responsable. S’ha de fer una protesta, estic d’acord, però dins d’un ordre, ja que gairebé sempre, amb el diàleg, s’obren les portes i es treuen conclusions.
Ben atentament.
JOSEP LLUÍS PONCE
GUARNIMENT DELS ARBRES QUE VOLEN TALLAR A SANT MARTÍ VELL
Ahir a la tarda ens vàrem trobar uns quants veïns i amants de la natura a les Quintanes de Sant Martí Vell, en senyal de protesta i disconformitat amb la transformació que es pretén fer de la carretera.
A la trobada, de caràcter familiar, festivu i pacífic, es van realitzar diverses activitats: neteja del sotabosc, guarniment d’alguns arbres representatius dels que es pretenen tallar amb robes i pancartes de protesta. Els nens i nenes participants van decorar els arbres amb dibuixos fets per ells. A tots vosaltres de ben segur que els arbres i tot el nostre entorn us agrairan la vostra ajuda!
La propera trobada de protesta serà el pròxim DIUMENGE 14 de març a les 10 del matí des del punt d’inici de les obres, punt dels arbres guarnits, des d’on sortirà una marxa pacífica, també de caràcter familiar i veinal fins a MADREMANYA.
dissabte, 6 de març del 2010
SI US PLAU NO TALLEU ELS ARBRES !
SI US PLAU NO TALLEU ELS ARBRES ! Encara que sigui petita, me’ls estimo molt. Cada dia passo per davant del Restaurant de la Riera i allà hi ha molts arbres. En aquells arbres hi tinc molts records i m’agradaria que en un futur encara estiguessin i si tinc fills algun dia m’agradaria també que estiguessin i si els talleu jo no els podré tornar a veure mai més. A més els arbres ens donen oxigen igual que les plantes. M’estimo molt aquest paisatge NO L’ESPATLLEU.
Celine Drevet. 10 anys.
CARRETERA DE SANT MARTÍ VELL
Visc a Sant Martí Vell, en un petit veïnat anomenat Vilossa i cada dia quan torno de Girona, desprès d’una llarga jornada de treball, us puc assegurar que la sensació que tinc només d’agafar el trencant cap al meu poble a peu de la C66, és la d’entrar en un altre món, un món de paisatges en calma i quietud, per descomptat humanitzats. Un món, que els escriptors de l’Emporda -Josep Pla, Jacint Verdaguer, Josep Pous i Pagès, i un gran etcètera- si aixequessin el cap, espero reconeixerien.
En aquest racó del món, s’està duent a terme l’execució d’un projecte de millora de la carretera que comunica Sant Martí Vell amb Madremanya, actuació que al meu entendre atempta greument contra aquests valors paisatgístics, per la magnitud i la desproporció del esmentat projecte.
Això no és el progrés com molts defensen, això és una agressió flagrant a la naturalesa.
És clar que els polítics i tècnics al servei de polítics han de promoure actuacions encaminades a satisfer les necessitats més peremptòries que els ciutadans paguen amb els seus propis impostos, però alhora, se’ls ha de poder exigir que ho facin amb responsabilitat, la responsabilitat al menys d’un bon pare de família. És a dir, en sentit comú.
Si no s’utilitza el comú dels sentits, aquest petit món que jo sento quan agafo el trencant del meu poble, serà un altre món, UN MÓN MENYS AUTÈNTIC.
Eva Pla
divendres, 5 de març del 2010
OTRA VEZ
Otra vez nos dejamos sorprender por un planteamiento abusivo e irresponsable para encarar un tema de circulación. En esta ocasión se trata de una carretera cuya función es el acceso y comunicación entre cuatro pequeños pueblos que comparten territorio entre el Gironès i el Baix Empordà y que todavía conservan su fisonomía y encanto, forjados durante siglos de respeto y buen hacer.
¿Por qué nos sorprendemos todavía si ya llevamos un tiempo viendo obras e infraestructuras faraónicas que empiezan a destrozar nuestro paisaje sin respeto alguno por el espíritu y las características del lugar que atraviesan?
Porque nos cuesta creer que nuestras Administraciones, ciegas e insensibles, se han subido tan rápidamente a la fiesta del cemento, a la arrogancia de construir a 500 años vista, como si la vida no fuera a continuar cuando ellos quedaran atrás.
¿Adónde necesitamos ir con tanta prisa los habitantes de estos pueblitos?
Acondicionar la carretera a las necesidades de la población está muy bien, pero no al precio de hacer esos puentes elevadísimos (sin ningún motivo razonable) que la convertirían en carretera-tobogán como ya conocemos otras por la zona. ¿Para qué?
Me parece que esta mentalidad y este hacer devastador –talando árboles masivamente- no van en la línea de respetar la trayectoria y la belleza de estos lugares ni de prevenir una aceleración del cambio climático.
HAY QUE BUSCAR SOLUCIONES ADECUADAS, hay que cambiar el chip!
¿Qué ha sido de aquel “seny català” que ha desaparecido hasta del lenguaje?
Quizás convendría pensar en rescatarlo.
Casiana
¿Por qué nos sorprendemos todavía si ya llevamos un tiempo viendo obras e infraestructuras faraónicas que empiezan a destrozar nuestro paisaje sin respeto alguno por el espíritu y las características del lugar que atraviesan?
Porque nos cuesta creer que nuestras Administraciones, ciegas e insensibles, se han subido tan rápidamente a la fiesta del cemento, a la arrogancia de construir a 500 años vista, como si la vida no fuera a continuar cuando ellos quedaran atrás.
¿Adónde necesitamos ir con tanta prisa los habitantes de estos pueblitos?
Acondicionar la carretera a las necesidades de la población está muy bien, pero no al precio de hacer esos puentes elevadísimos (sin ningún motivo razonable) que la convertirían en carretera-tobogán como ya conocemos otras por la zona. ¿Para qué?
Me parece que esta mentalidad y este hacer devastador –talando árboles masivamente- no van en la línea de respetar la trayectoria y la belleza de estos lugares ni de prevenir una aceleración del cambio climático.
HAY QUE BUSCAR SOLUCIONES ADECUADAS, hay que cambiar el chip!
¿Qué ha sido de aquel “seny català” que ha desaparecido hasta del lenguaje?
Quizás convendría pensar en rescatarlo.
Casiana
dimecres, 3 de març del 2010
Carta al Sr.Hugas, Enginyer Cap del Servei de Xarxa Viària Local de la Diputació de Girona
Diputació de Girona
Servei de Xarxa Viària Local
Área d’Acció Territorial
Benvolgut Sr. Joan Hugas,
Atès que ningú ha tingut l’educació de contestar la meva petició telefònica de sol·licitud d’una entrevista urgent amb la seva persona, m’he decidit a escriure-li aquestes línies a fi de que tingui l’oportunitat d’escoltar la meva veu, representant en aquest cas de múltiples veus.
El motiu de la meva sol·licitud és la profunda preocupació que ens ha causat a un molt ampli conjunt de població local i visitant la col·locació de les diferents marques i estaques a la carretera, que revelen la realitat de la brutal destrossa del nostre entorn que significa l’imminent execució de l’anomenat projecte de Condicionament i Millora d’un Tram de les Carreteres Gi-V-6701 de Bordils a Madremanya, i Gi-V-6702, de Madremanya a Corcà.
Malauradament, vaig tenir ocasió de topar-me amb la incongruència, l’absurditat d’arguments i actuacions, la insensibilitat cap al nostre territori i la manca de sentit comú del Servei de Xarxa Viària, de l’Àrea d’Acció Territorial de la Diputació de Girona (que vostè té a bé dirigir) l’any 2006, quan varen portar a terme l’esperpèntica construcció, que de ben segur recorda, del pont de la riera de Sant Martí Vell, destrossant sense miraments tot l’entorn de l’actuació esmentada.
Les seves promeses verbals, Sr Hugas, i les dels seus tècnics, en relació al mínim impacte final que tindria l’obra, van topar-se llavors amb la meva ingenuïtat, la meva desconeixença en la matèria -per haver tingut la sort de viure en un racó de Catalunya que mantenia la seva autenticitat-, i la meva bona fe.
Ara, quatre anys després, ja no ens parlen les vostres paraules, ens parlen els vostres fets.
Ens parla una bestiesa d’obra que no fa més que despertar la indignació i el descrèdit envers les nostres pròpies institucions de tots aquells que s’aturen a gaudir d’una estona a casa nostra, que també són tots aquells que estimen aquest paisatge i aquesta terra; ens parla un mur de terra desventrellada que és testimoni permanent de la manca de respecte i la irresponsabilitat amb la que es tracta des de la seva Àrea la nostra natura, que és una de les riqueses fonamentals del nostre patrimoni, i per suposat del de tota la humanitat.
Així doncs, Sr. Hugas, com ja coneixem de què són capaços al Servei de Xarxa Viària Local,
li demano, li prego i li exigeixo, en nom meu i en nom de tots aquells la signatura dels quals li faré arribar tan punt hagin tingut la possibilitat d’expressar-se,
® QUE aturi l’actual projecte de millora de la carretera que comunica Bordils amb Corçà.
® QUE es passegi sobre el terreny amb els seus tècnics per a poder apreciar sense dubtes la destrossa que tenen projectat fer.
® QUE busquin altres solucions que no signifiquin una agressió paisatgística de tal magnitud, totalment injustificada.
® QUE rectifiqui, Sr. Hugas, que manifesti la humilitat, la decència i la responsabilitat que els obliga a vostès, els gestors públics, envers a tots nosaltres, els ciutadans.
En aquest racó, com a tants d’altres en aquests temps a Catalunya, lamentablement ja no hi ha lloc per a lamentacions, sinó per una lluita serena però ferma per intentar evitar que la manca de sentit comú, de sensibilitat i de capacitat dels nostres governants acabi per ensorrar tot allò que en aquestes terres durant generacions s’ha construït amb molts esforços, lluites, dolors, mancances, privacions; així com amb molta esperança, tenacitat, dignitat i honestedat.
Qui ens havia de dir fa trenta un anys, que el nostre estimat Joan Manuel Serrat, cofundador d’aquesta casa en aquest racó idíl·lic, ens estava dedicant un
”veïns, deixeu de plorar, que ens han declarat la guerra”
Llum Garcia Elorrio
Sant Martí Vell (Girona)
PD: la carta li vaig enviar el dilluns nit i avuí m'ha otorgat una estoneta per la setmana que vé. Nobleza obliga!
Renoi, quina brutalitat!
Cal veure-ho per creure-ho.
Es preten fer un dany irreparable als contorns de tota la carretera !
Sense parlar de terres, plantes i flors, roques i animals, els centenars d’arbres que es volen abatre són d’espècies protegides, equilibren l’ecosistema, conviuen amb els altres elements, harmonitzen en paisatge, equilibren l’horitzontalitat dels camps, és monstruós el que sel’s hi vol fer.
Alguns seran abatuts per al nou traçat i d’altres per fer passar el trànsit provisionalment, com és possible això?, n’hi ha de centenaris !!!!!
Us convido a caminar per la zona, és difícil de creure si no ho veieu. La passejada encara val la pena.
És BRUTAL !
He llegit amb desconsol
com una vegada més la prepotència dels nostres administradors supera tot el que es pugui entendre!!!! Quins nassos que tenen de dir que és perque passi la Sarfa!!!... i on és el verdader i eficient transport públic que tan i amb tanta insistència s’ ha reclamat , el que hauria d’unir el màxim de poblacions, con un metro,( un carrilet) i evitar així que l’ habitant de l’ Empordà ho hagi de fer tot amb vehicle privat!!!... aquest transport no interessa , el ciment dòna més diners, i no soluciona els problemas de la ciutadania, però segurament sí, la butxaca d’ alguns.
Els administradors, no han d’administrar els diners públics ¿???, trets dels impostos que paguem els ciutadans en actiu???? Ciutadans que volem ser consultats i informats, i que a més a més hi tenim tot el dret. Tot aixó fa mal pensar!!!!
No s’explica de cap manera Tanta insensibilitat cap a la natura i als bells paratges, encara gairebé intocats ¡!!! Sino és que a darrera hi ha alguna morterada de diners importants, que no seran precisament per la població. En resum els polítics menystenen grollerament als votants!!!! Menys quan arriben eleccions que fan un teatre esperpèntic, amb els anys de democràcia que ja portem , nomes he vist que xarlotades, i cada cop més i més Baix nivel ¡!!!
una colla de mals gestors , que jo personalmet no vull que continuin aixis , però ni el PSC , ni CIU NI cap!!!! Canviin el xip que els Ciutadans estem quasi en peu de guerra!!!
Maria Valls
dimarts, 2 de març del 2010
UN MADREMANYENC S'EXPRESA
Em presentaré primer de tot, el meu nom és Joan. Visc a Madremanya des de 1960, és a dir , soc un madremanyenc de cap a peus i sempre m’he sentit orgullós de pertànyer d'on soc. La vida per la zona Baix Empordà/Gironés no podia ser millor, empapada de natura , a la que sempre m’hi he sentit molt unit. M’agrada molt la muntanya i caminar per els boscos de Madremanya, La Pera, Púbol… sovint agafo la màquina de fer fotos i no me’n puc estar de fer una foto nova cada dia, els colors de la llum de cada dia em sorprenen i no els deixo escapar.
De sobte, em venen a dir que, per les raons que “jo” no puc entendre, volen ampliar la meva carretera.
I jo penso, perqué? I diuen : per pasar millor la SARFA! I jo penso “carai, no toquem res i deixem passar la Sarfa tranquilamente”.
El progrés exigeix que les coses s’han de millorar i fins aquí ho entenc. Ara tots ben feliços demanen que la Diputació faci obres de millora de la meva carretera i l’obra es d’una brutalitat! Destrocen camps de conreu i en cap cas segueixen la ruta de la que té ara; ho fan tot pel recte sense cap tipus de contemplació. Jo he treballat amb plànols (de canevas) i potser penso que al projecte que han traçat només hi han contemplat el terreny.
Sabran que hi ha natura i arbres?
Com a madremanyenc em fa mal que els meus no hagin protegit aquesta obra i rectificar es de savis.............. ara ho hem de fer nosaltres per vergonya del que no els interessa a ells.
Cordialment.
CONVOCATÒRIA PER A SALVAR ELS ARBRES DE SANT MARTÍ VELL
A partir de les tres de la tarda estarem al pont del costat del restaurant de la riera de Sant Martí Vell (no al pont que ja han destrossat, al de l'altre costat!) netejant els arbres que volen tallar .
Els treurem les heures que els cobreixen i els permetrem expresar el seu dolor mitjançant cintes de colors, dibuixos, i tot allò que se us acudeixi portar.
Serà una festa doncs de grans i petits a on heu de portar guants de jardí, alguna eina qui la tingui, i el que volgueu per "apadrinar" un arbre i donar-li veu.
Us hi esperem a tots, sou la Veu de la Natura!
MASACRE A LA CARRETERA QUE COMUNICA BORDILS I CORÇÀ
La Diputació de Girona, concretament el Servei de Xarxa Viària Local en mans de l'Enginyer Cap Sr. Joan Hugas, té tota la intenció d'executar imminentment una obra de "Millora i Condicionament" de la carretera que comunica Sant Martí Vell amb Madremanya (GI-V-6701 i GI-V-6702).
Si bé l'actuació sobre l'esmentada xarxa viària pot ser necessària en alguns punts per a la seguretat en la circulació, la destrossa d'arbredes, roures milenaris ja difícils de trobar en les nostres terres, espècies autòctones protegides, i de tot un paisatge emblemàtic que forma part del patrimoni natural més exquisit del nostre pais, és ABSOLUTAMENT DESPROPORCIONADA, INJUSTIFICADA I NÈCIA
L'any 2006 la Diputació ja va executar un tram d'uns 800 mts aproximadament d'aquesta carretera. El grau de destrucció de la naturaque va significar l'obra, creant un pont esperpèntic sobre la riera de Sant MArtí Vell, va ser brutal.
La destrucció que es preveu en aquesta segona fase és encara molt més dramàtica.
Val la pena deixar-se caure passejant una estona per la carretera per a comprovar, a través de les marques sobre l'asfalt i les estaques clavades pels tècnics de la Diputació, quina serà serà la magnitut de la destrossa final.
PRESENTACIÓ
El Crit de la Natura manifesta el dolor de la natura davant les reiterades agressions sense cap mena sentit i justificació que pateixen les nostres muntanyes, boscos, arbredes, camps i sembrats, per part de les diferents administracions locals i estatals en la seva dèria constructiva d'autopistes, autovies elevades i variants varies.
És un punt de trobada de tots aquells i aquelles que estimem la nostra vegetació, el nostre paisatge i les singularitats del nostre entorn natural.
És doncs un espai obert a totes les lluites contra la manca de sentit comú i d'aquell "seny" que suposadament tan ens defineix i contra les agressions a una natura indefensa que ens demana a crits que la salvem de la barbàrie.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
