Visc a Sant Martí Vell, en un petit veïnat anomenat Vilossa i cada dia quan torno de Girona, desprès d’una llarga jornada de treball, us puc assegurar que la sensació que tinc només d’agafar el trencant cap al meu poble a peu de la C66, és la d’entrar en un altre món, un món de paisatges en calma i quietud, per descomptat humanitzats. Un món, que els escriptors de l’Emporda -Josep Pla, Jacint Verdaguer, Josep Pous i Pagès, i un gran etcètera- si aixequessin el cap, espero reconeixerien.
En aquest racó del món, s’està duent a terme l’execució d’un projecte de millora de la carretera que comunica Sant Martí Vell amb Madremanya, actuació que al meu entendre atempta greument contra aquests valors paisatgístics, per la magnitud i la desproporció del esmentat projecte.
Això no és el progrés com molts defensen, això és una agressió flagrant a la naturalesa.
És clar que els polítics i tècnics al servei de polítics han de promoure actuacions encaminades a satisfer les necessitats més peremptòries que els ciutadans paguen amb els seus propis impostos, però alhora, se’ls ha de poder exigir que ho facin amb responsabilitat, la responsabilitat al menys d’un bon pare de família. És a dir, en sentit comú.
Si no s’utilitza el comú dels sentits, aquest petit món que jo sento quan agafo el trencant del meu poble, serà un altre món, UN MÓN MENYS AUTÈNTIC.
Eva Pla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.