EL PUNT DIARI, 23 de març

sant martí vell
La Diputació es planteja salvar l'alzinar de la riera
La Diputació de Girona, responsable de la millora de la carretera de Sant Martí Vell a Madremanya, s'està plantejant no fer un pas alternatiu mentre durin les obres del pont de la riera de can Pet, a Sant Martí Vell. Amb aquesta mesura, que comportaria tallar un temps la circulació pel vial, no s'haurien d'eliminar l'alzinar i els arbres de ribera que hi ha en aquesta zona, segons va explicar un tècnic municipal. Els opositors al projecte, que diumenge van fer una passejada de protesta, ja fa tres setmanes que van criticar la tala dels arbres. Llum Garcia ho va valorar positivament. Garcia, com el prop de centenar de persones que es van manifestar en contra en la passejada, creuen que ja n'hi hauria prou amb el condicionament només dels punts negres del vial per una qüestió de seguretat. Fonts de la Diputació van recordar que la millora, que comportarà un eixamplament dels poc més de 4 metres que té ara fins a 7, es fa perquè ho van demanar els dos ajuntaments, tot i canviar de color polític els últims comicis, i també per una qüestió de seguretat. Així, es va recordar que en aquests 7 quilòmetres de vial, que representen un 10% del total de la xarxa de la Diputació, hi ha un gran percentatge d'accidentalitat. L'any passat, dels 13 ferits greus que hi va haver a la xarxa de la Diputació, tres van ser producte d'accidents que van tenir lloc en aquesta carretera. I dels 63 accidents comptabilitats, cinc.Respecte del tram de Madremanya a Monells i d'aquí a Corçà, tot està pendent de la proposta de variant de la Bisbal d'Empordà. Mentrestant, la Diputació no preveu executar-lo «Està pendent, la Diputació no hi entra», va dir l'alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Ramon Nadal.
k
Més informació i foto, a elpunt.cat

EL PUNT DIARI

la contra
Passejada reivindicativa
Veïns de Madremanya i Sant Martí Vell s'oposen al projecte de millora de la carretera
22/03/10 02:00 -

Albert Vilar



Uns noranta veïns de Madremanya i Sant Martí Vell, a la comarca del Gironès, van decidir ahir al matí fer una passejada entre els dos nuclis urbans. El motiu no era altre que expressar públicament la seva oposició frontal al projecte de la Diputació de condicionament i millora de la carretera entre ambdós nuclis, que té un pressupost de més d'un milió d'euros, ja que comporta eixamplar-la fins a 8 metres, fent desaparèixer camps, pinedes, un alzinar i un roure centenari. «Demanen la millora per seguretat i prou. És necessari destrossar-ho tot?», es preguntava ahir Llum Garcia, una de les impulsores de la passejada, que hi afegia: «Cal fer aquesta obra faraònica, trencant el seu encant?»
Els veïns dels dos pobles del Gironès, on hi havia gent gran, joves i nens amb cotxets, van sortir a les onze del matí del restaurant de la Riera, a la sortida de Sant Martí Vell. I caminant, anaven explicant les excel·lències del vial actual, que és una alternativa a l'actual carretera C-66 entre els nuclis de Bordils i Corçà, i les atrocitats del projecte amb una sèrie de destrosses en tot aquell racó situat a la falda de les Gavarres. Només de sortir, van travessar un pont que s'ha d'ampliar i que comportarà la destrossa d'un bosc de ribera on hi ha un roure centenari. En aquest punt, fa unes tres setmanes, arran del coneixement del projecte, actualment en licitació, alguns veïns van fer una performance per defensar la protecció dels arbres.
Durant la passejada, alguns dels presents es van dedicar a arrancar algunes de les estaques que marcaven els límits de l'eixamplament de la carretera, que eren de color vermell, i també algunes altres de color groc, que són les que marquen l'eix del futur vial en algun punt que surt de la ruta actual. Unes estaques que molts van fer servir com a bastó, mentre que altres les van aprofitar per fer creus de protesta contra el projecte.
Altres caminants van aprofitar la ruta, que va ser de poc més de 3 quilòmetres, per deixar palesa la seva reivindicació popular contra el projecte viari, del qual van tenir coneixement fa unes tres setmanes arran de la clavada de les estaques que van fer tècnics de l'administració.
Així, durant la passejada, alguns anaven col·locant pancartes als arbres més significatius del recorregut. En les pancarta es deia: «Sóc fill de la Terra. La mare està enfadada. No a una carretera irrespectuosa.» Altres demanaven la firma dels presents en la recollida de signatures contra el projecte. I altres es van dedicar a expressar la seva protesta amb pintades a terra. Un d'aquests no parava d'escriure-hi: «Més arbres, menys carreteres.»
A mig camí entre els dos nuclis, es va fer l'acte central de la protesta amb la col·locació en un marge de la carretera d'una pancarta de 70 metres de llargada amb estrofes de la cançó ecologista Pare, de Joan Manuel Serrat. La pancarta començava dient: «Pare, digueu-me què li han fet, al bosc, que no hi ha arbres. Pare, que el bosc ja no és el bosc. Pare, abans que no es faci fosc ompliu de vida el rebost...»
En arribar davant de Madremanya, la passejada va arribar al final, però no pas la reivindicació, que només acaba de començar. Els veïns d'aquesta zona, on no viuen més de cinc-centes persones, segons va explicar Joan Vilà, un altre dels impulsors, volen mirar d'aturar aquest projecte, que, segons explica, continua passat Madremanya, fins a arribar al veïnat de Sies, prop de Monells, on es preveu fer una variant que haurà de connectar amb la futura variant de la Bisbal i Corçà. D'entrada, avui dilluns tenen una trobada amb l'alcalde de Madremanya.
k
Més fotografies, a www.elpunt.cat

DIARI DE GIRONA

Marxa reinvindicativa
Oposició de la reforma del vial de Sant Martí a Madremanya
Un grup de veïns creuen que és necessària una millora del traçat, però consideren que el projecte és «desmesurat» a les necessitats de la zona




MULTIMÈDIA
Fotos de la notícia
SANT MARTÍ VELL JOAQUIM BOHIGAS Gairebé un centenar de veïns de Sant Martí Vell i Madremanya, i altres municipis limítrofs del Gironès i el Baix Empordà, van participar ahir en una marxa reivindicativa a fi de mostrar la seva oposició a la reforma del pas de la GI-V-6701 i la GI-V-6702 que, en el continu, uneix els municipis de Bordils i Corçà. El motiu de l'acte reivindicatiu, que es va iniciar a la zona ara coneguda com la dels "arbres guarnits" per finalitzar abans d'arribar a Madremanya amb la col·locació d'una pancarta, era mostrar la disconformitat amb un projecte que, segons van insistir els veïns, és "desmesurat". Els participants van voler deixar clar que no estan en contra de la millora de la carretera (per exemple, van citar, cal millorar la visibilitat en una de les curves), sinó que advoquen que sigui una reforma adequada a l'ús que en fa la població.La marxa, en què van participar persones de totes les edats, es va iniciar a les onze del matí. El grup avançava pel carril dret de la carretera, mentre que en l'altre passaven els vehicles que circulaven per ambdós sentits de circulació. En el trajecte eren visibles les estaques (delimiten l'ampliació) a manera de senyalització en cada costat i els eixos pintats a la calçada. Ambdues referències, que expliciten que el començament de les obres és imminent, eren indicades pels veïns per explicar els canvis, per a ells injustificats, que tindrà la citada via de circulació. Segons anaven comentant, el 2006, la Diputació de Girona va executar la primera fase de la millora de la carretera, que va suposar l'actuació en el pas sobre la riera de Sant Marí Vell. Ara, continuaven raonant, és el torn de la segona fase, en què es vol millorar la comunicació viària entre Sant Martí i Madremanya. En concret, és la GI-V-6701. Expressaven els dubtes sobre l'existència d'un estudi d'impacte ambiental i les dificultats per accedir a l'expedient de la Diputació.SensibilitzacióL'acte tenia un propòsit també pedagògic. Els veïns mostraven que les obres afectaran un roure qualificat de mil·lenari i zones boscoses d'alzinars i pins.Els veïns deien que s'ha de tenir en compte que la carretera motiu de la protesta dóna, principalment, un servei al mig miler d'habitants que resideixen, habitualment, als nuclis de Sant Martí, Madremanya i Millàs. Alguns més els caps de setmana i períodes de vacances. La marxa va acabar amb la col·locació d'una pancarta en un dels marges de la via, visible pels conductors, amb la lletra de la cançó Pare, de Joan Manel Serrat. Es vol enviar fotografies de la pancarta al cantant, que ha estat diverses vegades a la zona, segons van dir.

GRÀCIES !!

A tots els que ens heu acompanyat per a defensar el nostre entorn, la nostra natura i el nostre paisatge, que és el de TOTS NOSALTRES.

PANCARTA

Durant la passejada, a l'alçada entre Els Colomers i Mas Tarrés, s'ha calvat una pancarta amb la lletra de la cançó "PARE" de'n J.M. Serrat, en senyal de plany per la destrossa de natura que es preten fer.

PASSEJADA FAMILIAR

Aquest diumenge 21 de març al matí, un bon grapat - prop d'un centenar-de veïns i amics del nostre entorn hem gaudit d'una passejada familiar pel trajecte de la carretera que comunica Sant Martí Vell i Madremanya. Realment ha sigut un gust passejar-la i és un autèntica bestiesa que ens la vulguin substituir per una "autovia" que trencarà tot l'encant que té, que trencarà tota la personalitat que té i ens dóna el nostre paisage. Una veïna de Madremanya ha tingut una idea que trobo genial: ja que s'han fet les expropiacions (i evidentment això és una cosa que no tornarà enrera, faltaria més!), arranjar el ferm actual de la carretera, ampliant el mínim imprescindible per a una bona circulació i fer una via verda per a que es pugui passejar a peu i en bicicleta pels nostres camps i boscos.

CONVIDO

al veïns del poble que continuen fent servir aquest blog de defensa de la nostra natura per a fer acusacions (que seran automàticament eliminades) a l'Ajuntament de Sant Martí Vell en relació al POUM a rellegir la presentació del blog.

LLum

ESTIMO LA TERRA

ESTIMO LA TERRA

Els qui estimem la TERRA que ens va veure néixer, tot i no ser Gironins, sempre ens ha agradat fer escapades per als llocs on la Natura ens aporta PAU i BELLESA, i Girona té o tenia la fama de conservar els seus paratges per gaudir-los tant els seus residents com tots els enamorats d’aquest raconet de Catalunya que va de Celrà a Monells.

Per mi és una pena molt gran veure i comprovar que els nostres governants escollits per nosaltres en democràcia, no estan a l’alçada del que s’espera d’ells i fa que em senti estafada amb un grau de decepció grandiós.

Si els responsables d’administrar els nostres interessos trepitgessin més els camins i pobles dels que en són responsables, segur que no actuarien de la forma que ho fan, n’estic segura, perquè MÉS MALAMENT N’ÉS IMPOSSIBLE.

És el que passa prenent les decisions sobre plànol, tancats en un despatx.

On són els eslògans de les campanyes electorals en èpoques d’eleccions?

On és tota la tasca ecologista, tant propagada per als nostres partits polítics?

Els que fa més 50 anys que portàvem nois i noies a descobrir les nostres muntanyes i a ensenyar-los a estimar i respectar la terra, que hem de pensar ara?

Què els hi podem respondre al veure les destrosses de tot allò que els ensenyàrem a respectar i a estimar?

És trist, per no dir que fa riure que l’únic motiu popular de la destrossa, sigui “la Sarfa no pot passar”.

Si teniu dignitat senyors que maneu..... SALVEU EL PAISATGE !!

Carme Giralt

BON DIA

_{Bon dia,}

_{malgrat arribar algun dia abans d’avui, per motius de feina, no he pogut llegir fins ara mateix, el seu escrit que tan amablement m’ha enviat que fa un cant a l’amor de la nostra terra, que considero molt just, alhora que extraordinari, doncs, els polítics, que es mouen per interessos partidistes i econòmics, no miren el bé del pais, sinó la part econòmica que pot representar pel futur, un moviment de persones, que tenen com objectiu, arribar els més aviat possible als seus llocs de vacances o segones residències, lluny dels petits municipis, que solament ofereixen bon tracte, bona cuina i tranquil·litat absoluta. Aquesta és, una realitat, que no es pot amagar, per molt que vulguin disfressar-la sota el pseudònim de “progrés”. Un progrés, que tots aquells que estimem la nostra terra, no podrem entendre mai, doncs enterren il·lusions de poder seguir gaudint d’un paradís que ens volen robar. Sant Marti Vell, ha entrat en un codicil, estrany i d’enormes conseqüències, com ha passat a Celrà, convertit en un macro poble, ple de delinqüència i immigració de tot tipus, des del bo fins al pitjor, amb totes les conseqüències que es poden imaginar, i aquest nus de carreteres que es volen construir i que sens dubta es construiran, portaran a aquesta part de la Comarca, al deteriorament i atrotinament d’una zona, que podem qualificar com a verge, on regna la tranquil·litat i el bon fer. Sabem, que el progrés no es pot aturar, és la llei de vida, que ens porta a néixer per morir, i també sabem, que ningú escolta o vol escoltar el cant a la llibertat i el dret a viure com un desitja. Recordo, al principi d’anar a Sant Martí Vell, que la carretera no era asfaltada, i que les jovenetes del poble, anaven en comitiva, a peu, els diumenges a ballar a Bordils o a Flaçà i,la vida, no es perdia ni era buida, per no tenir una carretera en condicions. Pot ser si, que quant aquesta es va arreglar, el poble va guanyar en segones residencies i en estructurar cases abandonades, però en aquest raconet meravellós de la Comarca, no tothom va fugir, cercant la vida més còmoda que oferia la indústria. Es van quedar els que si de veritat estimaven el poble i que el van seguir mantenint de la millor manera possible, a pesar dels pocs ajuts que des de l’exterior es rebien, per millorar, diguem el nivell de la població activa. En aquell llavors, i fins fa pocs anys, la “revolució”, que va començar a les ciutats i pobles grans de Catalunya, ha fet que arribés també, a la nostra contrada, volent fer coses i més coses, que graven les economies dels santmartivellencs en aquest cas, ja que les “millores”, s’han de pagar i per tant, els impostos han de pujar. El progrés es bo, sempre i quan, sigui estudiat i aplicat en la mesura necessària dels municipis, no amb la ambigüitat actual, que no es respecten opinions ni propietats. Quin és el futur?: la destrucció dels bucòlics paratges que admirem, estimem i respectem, que traduït, vol dir, que no tenim futur. Es pot tallar un arbre mil·lenari si els governants volen, però no es pot tallar un arbre qualsevol, sense un permís especial, si molesta a algun veí, per les raons que siguin. Aquesta és una realitat, que hem d’assumir, com l’han hagut d’assumir a la població, que volen que el proble creixi, amb una planificació “sui generis”, que a llarga passarà la factura adient i vindran les lamentacions.}

_{Estimo molt conseqüent, tot el que vostès volen fer, que no és altra cosa que defensar l’indret. Personalment, com a periodista, em poso al seu costat, per si cal publicar alguna cosa, encara que em permeto aconsellar, que no deixin ficar, com a succeït amb la plataforma “Salvem Sant Marti Vell”, algun d’aquells que es diuen polítics, però que a l’hora de la veritat, per allò dels interessos creats, fan més mal que una pedregada, ja que acusen i insulten als representants del poble públicament, que van ser escollits democràticament, i en aquestes activitats, en que es mostra la disconformitat en diversos àmbits, la política sobra i, si cal fer alguna cosa, cal fer-la amb ordre i imperant el seny i l’educació responsable. S’ha de fer una protesta, estic d’acord, però dins d’un ordre, ja que gairebé sempre, amb el diàleg, s’obren les portes i es treuen conclusions.}

_{Ben atentament.}

_{JOSEP LLUÍS PONCE}

GUARNIMENT DELS ARBRES QUE VOLEN TALLAR A SANT MARTÍ VELL

Ahir a la tarda ens vàrem trobar uns quants veïns i amants de la natura a les Quintanes de Sant Martí Vell, en senyal de protesta i disconformitat amb la transformació que es pretén fer de la carretera.

A la trobada, de caràcter familiar, festivu i pacífic, es van realitzar diverses activitats: neteja del sotabosc, guarniment d’alguns arbres representatius dels que es pretenen tallar amb robes i pancartes de protesta. Els nens i nenes participants van decorar els arbres amb dibuixos fets per ells. A tots vosaltres de ben segur que els arbres i tot el nostre entorn us agrairan la vostra ajuda!

La propera trobada de protesta serà el pròxim DIUMENGE 14 de març a les 10 del matí des del punt d’inici de les obres, punt dels arbres guarnits, des d’on sortirà una marxa pacífica, també de caràcter familiar i veinal fins a MADREMANYA.

SI US PLAU NO TALLEU ELS ARBRES !

SI US PLAU NO TALLEU ELS ARBRES ! Encara que sigui petita, me’ls estimo molt. Cada dia passo per davant del Restaurant de la Riera i allà hi ha molts arbres. En aquells arbres hi tinc molts records i m’agradaria que en un futur encara estiguessin i si tinc fills algun dia m’agradaria també que estiguessin i si els talleu jo no els podré tornar a veure mai més. A més els arbres ens donen oxigen igual que les plantes. M’estimo molt aquest paisatge NO L’ESPATLLEU.

Celine Drevet. 10 anys.

CARRETERA DE SANT MARTÍ VELL

Visc a Sant Martí Vell, en un petit veïnat anomenat Vilossa i cada dia quan torno de Girona, desprès d’una llarga jornada de treball, us puc assegurar que la sensació que tinc només d’agafar el trencant cap al meu poble a peu de la C66, és la d’entrar en un altre món, un món de paisatges en calma i quietud, per descomptat humanitzats. Un món, que els escriptors de l’Emporda -Josep Pla, Jacint Verdaguer, Josep Pous i Pagès, i un gran etcètera- si aixequessin el cap, espero reconeixerien.

En aquest racó del món, s’està duent a terme l’execució d’un projecte de millora de la carretera que comunica Sant Martí Vell amb Madremanya, actuació que al meu entendre atempta greument contra aquests valors paisatgístics, per la magnitud i la desproporció del esmentat projecte.

Això no és el progrés com molts defensen, això és una agressió flagrant a la naturalesa.

És clar que els polítics i tècnics al servei de polítics han de promoure actuacions encaminades a satisfer les necessitats més peremptòries que els ciutadans paguen amb els seus propis impostos, però alhora, se’ls ha de poder exigir que ho facin amb responsabilitat, la responsabilitat al menys d’un bon pare de família. És a dir, en sentit comú.

Si no s’utilitza el comú dels sentits, aquest petit món que jo sento quan agafo el trencant del meu poble, serà un altre món, UN MÓN MENYS AUTÈNTIC.

Eva Pla

OTRA VEZ

Otra vez nos dejamos sorprender por un planteamiento abusivo e irresponsable para encarar un tema de circulación. En esta ocasión se trata de una carretera cuya función es el acceso y comunicación entre cuatro pequeños pueblos que comparten territorio entre el Gironès i el Baix Empordà y que todavía conservan su fisonomía y encanto, forjados durante siglos de respeto y buen hacer.
¿Por qué nos sorprendemos todavía si ya llevamos un tiempo viendo obras e infraestructuras faraónicas que empiezan a destrozar nuestro paisaje sin respeto alguno por el espíritu y las características del lugar que atraviesan?
Porque nos cuesta creer que nuestras Administraciones, ciegas e insensibles, se han subido tan rápidamente a la fiesta del cemento, a la arrogancia de construir a 500 años vista, como si la vida no fuera a continuar cuando ellos quedaran atrás.
¿Adónde necesitamos ir con tanta prisa los habitantes de estos pueblitos?
Acondicionar la carretera a las necesidades de la población está muy bien, pero no al precio de hacer esos puentes elevadísimos (sin ningún motivo razonable) que la convertirían en carretera-tobogán como ya conocemos otras por la zona. ¿Para qué?
Me parece que esta mentalidad y este hacer devastador –talando árboles masivamente- no van en la línea de respetar la trayectoria y la belleza de estos lugares ni de prevenir una aceleración del cambio climático.
HAY QUE BUSCAR SOLUCIONES ADECUADAS, hay que cambiar el chip!
¿Qué ha sido de aquel “seny català” que ha desaparecido hasta del lenguaje?
Quizás convendría pensar en rescatarlo.

Casiana

Carta al Sr.Hugas, Enginyer Cap del Servei de Xarxa Viària Local de la Diputació de Girona

Diputació de Girona

Servei de Xarxa Viària Local

Área d’Acció Territorial

Benvolgut Sr. Joan Hugas,

Atès que ningú ha tingut l’educació de contestar la meva petició telefònica de sol·licitud d’una entrevista urgent amb la seva persona, m’he decidit a escriure-li aquestes línies a fi de que tingui l’oportunitat d’escoltar la meva veu, representant en aquest cas de múltiples veus.

El motiu de la meva sol·licitud és la profunda preocupació que ens ha causat a un molt ampli conjunt de població local i visitant la col·locació de les diferents marques i estaques a la carretera, que revelen la realitat de la brutal destrossa del nostre entorn que significa l’imminent execució de l’anomenat projecte de Condicionament i Millora d’un Tram de les Carreteres Gi-V-6701 de Bordils a Madremanya, i Gi-V-6702, de Madremanya a Corcà.

Malauradament, vaig tenir ocasió de topar-me amb la incongruència, l’absurditat d’arguments i actuacions, la insensibilitat cap al nostre territori i la manca de sentit comú del Servei de Xarxa Viària, de l’Àrea d’Acció Territorial de la Diputació de Girona (que vostè té a bé dirigir) l’any 2006, quan varen portar a terme l’esperpèntica construcció, que de ben segur recorda, del pont de la riera de Sant Martí Vell, destrossant sense miraments tot l’entorn de l’actuació esmentada.

Les seves promeses verbals, Sr Hugas, i les dels seus tècnics, en relació al mínim impacte final que tindria l’obra, van topar-se llavors amb la meva ingenuïtat, la meva desconeixença en la matèria -per haver tingut la sort de viure en un racó de Catalunya que mantenia la seva autenticitat-, i la meva bona fe.

Ara, quatre anys després, ja no ens parlen les vostres paraules, ens parlen els vostres fets.

Ens parla una bestiesa d’obra que no fa més que despertar la indignació i el descrèdit envers les nostres pròpies institucions de tots aquells que s’aturen a gaudir d’una estona a casa nostra, que també són tots aquells que estimen aquest paisatge i aquesta terra; ens parla un mur de terra desventrellada que és testimoni permanent de la manca de respecte i la irresponsabilitat amb la que es tracta des de la seva Àrea la nostra natura, que és una de les riqueses fonamentals del nostre patrimoni, i per suposat del de tota la humanitat.

Així doncs, Sr. Hugas, com ja coneixem de què són capaços al Servei de Xarxa Viària Local,

li demano, li prego i li exigeixo, en nom meu i en nom de tots aquells la signatura dels quals li faré arribar tan punt hagin tingut la possibilitat d’expressar-se,

® QUE aturi l’actual projecte de millora de la carretera que comunica Bordils amb Corçà.

® QUE es passegi sobre el terreny amb els seus tècnics per a poder apreciar sense dubtes la destrossa que tenen projectat fer.

® QUE busquin altres solucions que no signifiquin una agressió paisatgística de tal magnitud, totalment injustificada.

® QUE rectifiqui, Sr. Hugas, que manifesti la humilitat, la decència i la responsabilitat que els obliga a vostès, els gestors públics, envers a tots nosaltres, els ciutadans.

En aquest racó, com a tants d’altres en aquests temps a Catalunya, lamentablement ja no hi ha lloc per a lamentacions, sinó per una lluita serena però ferma per intentar evitar que la manca de sentit comú, de sensibilitat i de capacitat dels nostres governants acabi per ensorrar tot allò que en aquestes terres durant generacions s’ha construït amb molts esforços, lluites, dolors, mancances, privacions; així com amb molta esperança, tenacitat, dignitat i honestedat.

Qui ens havia de dir fa trenta un anys, que el nostre estimat Joan Manuel Serrat, cofundador d’aquesta casa en aquest racó idíl·lic, ens estava dedicant un

”veïns, deixeu de plorar, que ens han declarat la guerra”

Llum Garcia Elorrio

Sant Martí Vell (Girona)

PD: la carta li vaig enviar el dilluns nit i avuí m'ha otorgat una estoneta per la setmana que vé. Nobleza obliga!

Renoi, quina brutalitat!

Cal veure-ho per creure-ho.

Es preten fer un dany irreparable als contorns de tota la carretera !

Sense parlar de terres, plantes i flors, roques i animals, els centenars d’arbres que es volen abatre són d’espècies protegides, equilibren l’ecosistema, conviuen amb els altres elements, harmonitzen en paisatge, equilibren l’horitzontalitat dels camps, és monstruós el que sel’s hi vol fer.

Alguns seran abatuts per al nou traçat i d’altres per fer passar el trànsit provisionalment, com és possible això?, n’hi ha de centenaris !!!!!

Us convido a caminar per la zona, és difícil de creure si no ho veieu. La passejada encara val la pena.

És BRUTAL !

Neus

He llegit amb desconsol

com una vegada més la prepotència dels nostres administradors supera tot el que es pugui entendre!!!! Quins nassos que tenen de dir que és perque passi la Sarfa!!!... i on és el verdader i eficient transport públic que tan i amb tanta insistència s’ ha reclamat , el que hauria d’unir el màxim de poblacions, con un metro,( un carrilet) i evitar així que l’ habitant de l’ Empordà ho hagi de fer tot amb vehicle privat!!!... aquest transport no interessa , el ciment dòna més diners, i no soluciona els problemas de la ciutadania, però segurament sí, la butxaca d’ alguns.

Els administradors, no han d’administrar els diners públics ¿???, trets dels impostos que paguem els ciutadans en actiu???? Ciutadans que volem ser consultats i informats, i que a més a més hi tenim tot el dret. Tot aixó fa mal pensar!!!!

No s’explica de cap manera Tanta insensibilitat cap a la natura i als bells paratges, encara gairebé intocats ¡!!! Sino és que a darrera hi ha alguna morterada de diners importants, que no seran precisament per la població. En resum els polítics menystenen grollerament als votants!!!! Menys quan arriben eleccions que fan un teatre esperpèntic, amb els anys de democràcia que ja portem , nomes he vist que xarlotades, i cada cop més i més Baix nivel ¡!!!

una colla de mals gestors , que jo personalmet no vull que continuin aixis , però ni el PSC , ni CIU NI cap!!!! Canviin el xip que els Ciutadans estem quasi en peu de guerra!!!

Maria Valls

La Marie ens envia aquest preciós perfil de Sant MArtí Vell en recolzament de la nostra lluita.

Gràcies!!

UN MADREMANYENC S'EXPRESA

Em presentaré primer de tot, el meu nom és Joan. Visc a Madremanya des de 1960, és a dir , soc un madremanyenc de cap a peus i sempre m’he sentit orgullós de pertànyer d'on soc. La vida per la zona Baix Empordà/Gironés no podia ser millor, empapada de natura , a la que sempre m’hi he sentit molt unit. M’agrada molt la muntanya i caminar per els boscos de Madremanya, La Pera, Púbol… sovint agafo la màquina de fer fotos i no me’n puc estar de fer una foto nova cada dia, els colors de la llum de cada dia em sorprenen i no els deixo escapar.

De sobte, em venen a dir que, per les raons que “jo” no puc entendre, volen ampliar la meva carretera.

I jo penso, perqué? I diuen : per pasar millor la SARFA! I jo penso “carai, no toquem res i deixem passar la Sarfa tranquilamente”.

El progrés exigeix que les coses s’han de millorar i fins aquí ho entenc. Ara tots ben feliços demanen que la Diputació faci obres de millora de la meva carretera i l’obra es d’una brutalitat! Destrocen camps de conreu i en cap cas segueixen la ruta de la que té ara; ho fan tot pel recte sense cap tipus de contemplació. Jo he treballat amb plànols (de canevas) i potser penso que al projecte que han traçat només hi han contemplat el terreny.

Sabran que hi ha natura i arbres?

Com a madremanyenc em fa mal que els meus no hagin protegit aquesta obra i rectificar es de savis.............. ara ho hem de fer nosaltres per vergonya del que no els interessa a ells.

Cordialment.

Joan Vilà

CONVOCATÒRIA PER A SALVAR ELS ARBRES DE SANT MARTÍ VELL

Uns quants veins que no estem en absolut d'acord amb la detrossa d'arbres i territori que preten l'obra de la carretera us convidem a una trobada el dissabte 6 de març.

A partir de les tres de la tarda estarem al pont del costat del restaurant de la riera de Sant Martí Vell (no al pont que ja han destrossat, al de l'altre costat!) netejant els arbres que volen tallar .

Els treurem les heures que els cobreixen i els permetrem expresar el seu dolor mitjançant cintes de colors, dibuixos, i tot allò que se us acudeixi portar.

Serà una festa doncs de grans i petits a on heu de portar guants de jardí, alguna eina qui la tingui, i el que volgueu per "apadrinar" un arbre i donar-li veu.

Us hi esperem a tots, sou la Veu de la Natura!

MASACRE A LA CARRETERA QUE COMUNICA BORDILS I CORÇÀ

La Diputació de Girona, concretament el Servei de Xarxa Viària Local en mans de l'Enginyer Cap Sr. Joan Hugas, té tota la intenció d'executar imminentment una obra de "Millora i Condicionament" de la carretera que comunica Sant Martí Vell amb Madremanya (GI-V-6701 i GI-V-6702).

Si bé l'actuació sobre l'esmentada xarxa viària pot ser necessària en alguns punts per a la seguretat en la circulació, la destrossa d'arbredes, roures milenaris ja difícils de trobar en les nostres terres, espècies autòctones protegides, i de tot un paisatge emblemàtic que forma part del patrimoni natural més exquisit del nostre pais, és ABSOLUTAMENT DESPROPORCIONADA, INJUSTIFICADA I NÈCIA

L'any 2006 la Diputació ja va executar un tram d'uns 800 mts aproximadament d'aquesta carretera. El grau de destrucció de la naturaque va significar l'obra, creant un pont esperpèntic sobre la riera de Sant MArtí Vell, va ser brutal.

La destrucció que es preveu en aquesta segona fase és encara molt més dramàtica.

Val la pena deixar-se caure passejant una estona per la carretera per a comprovar, a través de les marques sobre l'asfalt i les estaques clavades pels tècnics de la Diputació, quina serà serà la magnitut de la destrossa final.

PRESENTACIÓ

El Crit de la Natura manifesta el dolor de la natura davant les reiterades agressions sense cap mena sentit i justificació que pateixen les nostres muntanyes, boscos, arbredes, camps i sembrats, per part de les diferents administracions locals i estatals en la seva dèria constructiva d'autopistes, autovies elevades i variants varies.

És un punt de trobada de tots aquells i aquelles que estimem la nostra vegetació, el nostre paisatge i les singularitats del nostre entorn natural.

És doncs un espai obert a totes les lluites contra la manca de sentit comú i d'aquell "seny" que suposadament tan ens defineix i contra les agressions a una natura indefensa que ens demana a crits que la salvem de la barbàrie.