BON DIA

_{Bon dia,}

_{malgrat arribar algun dia abans d’avui, per motius de feina, no he pogut llegir fins ara mateix, el seu escrit que tan amablement m’ha enviat que fa un cant a l’amor de la nostra terra, que considero molt just, alhora que extraordinari, doncs, els polítics, que es mouen per interessos partidistes i econòmics, no miren el bé del pais, sinó la part econòmica que pot representar pel futur, un moviment de persones, que tenen com objectiu, arribar els més aviat possible als seus llocs de vacances o segones residències, lluny dels petits municipis, que solament ofereixen bon tracte, bona cuina i tranquil·litat absoluta. Aquesta és, una realitat, que no es pot amagar, per molt que vulguin disfressar-la sota el pseudònim de “progrés”. Un progrés, que tots aquells que estimem la nostra terra, no podrem entendre mai, doncs enterren il·lusions de poder seguir gaudint d’un paradís que ens volen robar. Sant Marti Vell, ha entrat en un codicil, estrany i d’enormes conseqüències, com ha passat a Celrà, convertit en un macro poble, ple de delinqüència i immigració de tot tipus, des del bo fins al pitjor, amb totes les conseqüències que es poden imaginar, i aquest nus de carreteres que es volen construir i que sens dubta es construiran, portaran a aquesta part de la Comarca, al deteriorament i atrotinament d’una zona, que podem qualificar com a verge, on regna la tranquil·litat i el bon fer. Sabem, que el progrés no es pot aturar, és la llei de vida, que ens porta a néixer per morir, i també sabem, que ningú escolta o vol escoltar el cant a la llibertat i el dret a viure com un desitja. Recordo, al principi d’anar a Sant Martí Vell, que la carretera no era asfaltada, i que les jovenetes del poble, anaven en comitiva, a peu, els diumenges a ballar a Bordils o a Flaçà i,la vida, no es perdia ni era buida, per no tenir una carretera en condicions. Pot ser si, que quant aquesta es va arreglar, el poble va guanyar en segones residencies i en estructurar cases abandonades, però en aquest raconet meravellós de la Comarca, no tothom va fugir, cercant la vida més còmoda que oferia la indústria. Es van quedar els que si de veritat estimaven el poble i que el van seguir mantenint de la millor manera possible, a pesar dels pocs ajuts que des de l’exterior es rebien, per millorar, diguem el nivell de la població activa. En aquell llavors, i fins fa pocs anys, la “revolució”, que va començar a les ciutats i pobles grans de Catalunya, ha fet que arribés també, a la nostra contrada, volent fer coses i més coses, que graven les economies dels santmartivellencs en aquest cas, ja que les “millores”, s’han de pagar i per tant, els impostos han de pujar. El progrés es bo, sempre i quan, sigui estudiat i aplicat en la mesura necessària dels municipis, no amb la ambigüitat actual, que no es respecten opinions ni propietats. Quin és el futur?: la destrucció dels bucòlics paratges que admirem, estimem i respectem, que traduït, vol dir, que no tenim futur. Es pot tallar un arbre mil·lenari si els governants volen, però no es pot tallar un arbre qualsevol, sense un permís especial, si molesta a algun veí, per les raons que siguin. Aquesta és una realitat, que hem d’assumir, com l’han hagut d’assumir a la població, que volen que el proble creixi, amb una planificació “sui generis”, que a llarga passarà la factura adient i vindran les lamentacions.}

_{Estimo molt conseqüent, tot el que vostès volen fer, que no és altra cosa que defensar l’indret. Personalment, com a periodista, em poso al seu costat, per si cal publicar alguna cosa, encara que em permeto aconsellar, que no deixin ficar, com a succeït amb la plataforma “Salvem Sant Marti Vell”, algun d’aquells que es diuen polítics, però que a l’hora de la veritat, per allò dels interessos creats, fan més mal que una pedregada, ja que acusen i insulten als representants del poble públicament, que van ser escollits democràticament, i en aquestes activitats, en que es mostra la disconformitat en diversos àmbits, la política sobra i, si cal fer alguna cosa, cal fer-la amb ordre i imperant el seny i l’educació responsable. S’ha de fer una protesta, estic d’acord, però dins d’un ordre, ja que gairebé sempre, amb el diàleg, s’obren les portes i es treuen conclusions.}

_{Ben atentament.}

_{JOSEP LLUÍS PONCE}