AJUNTAMENTS DE SANT MARTÍ VELL I DE MADREMANYA
BENVOLGUTS ALCALDESSA DE SANT MARTÍ VELL I ALCALDE DE MADREMANYA, i altres membres dels Consistoris
Una veïna de Sant Martí Vell i un veí de Madremanya ens dirigim a vostès a fi de fer-los arribar una sèrie de reflexions i unes peticions molt concretes.
No és la nostra una veu aïllada sinó una veu representant de moltes que mantenen en aquets moments una gran preocupació i enorme tristesa pel desastre que preveu fer amb el nostre entorn l’execució de l’obra de la Diputació de Girona anomenada “Condicionament i Millora d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK 3+260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l ‘inici fins al PK 2+900)”.
Com molt bé hauran pogut observar vostès mitjançant les marques i estaques col·locades a la carretera entre Sant Martí Vell i Madremanya, el projecte dista de significar una petita re adequació del ferm per a convertir l’actual traçat en una via que poc té a veure amb el caràcter que ha mantingut (i manté) històricament la nostra zona.
Efectivament, el dibuix de la nova carretera (per què això és el que és, i no una simple millora) que es caracteritza en molts punts del trajecte pel que podríem anomenar col·loquialment “tirar pel recte”, més que per suavitzar alguna corba aïllada realment complicada per a la circulació i donar una mica més de marge a l’actual via, implica la seva transformació en una carretera ben distant de la identitat del nostre entorn.
I és que la Diputació de Girona amb el vist i plau i a instàncies de vostès pretén construir una carretera similar a l’actual carretera de Palamós, que ha suportat el gruix de tot el trànsit local i turístic durant els anys de bonança i d’arribada temporal de multitud de visitants -que no cal que us recordem que anem perdent gràcies a les nostres inoperàncies diverses, entre elles la destrucció del paisatge- , i que suporta diàriament l’entrada i sortida de milers de cotxes a la ciutat de Girona, considerablement més poblada i transitada que els postres encantadors municipis.
Destrossar el nostre entorn d’una manera tan innecessària i, perdonin l’expressió, poc assenyada revela una concepció de la natura i del paisatge molt pobre, a la vegada que una concepció de les possibilitats de desenvolupament econòmic i social dels nostres municipis francament particular.
Efectivament,
revela una concepció de la natura que menysprea el patrimoni fonamental de la humanitat, ja que fins que no se’n descobreixi un altre és l’únic habitat possible per a tota la nostra espècie i per a totes les que conviuen amb nosaltres;
revela una concepció molt poc propera amb el paisatge que ha identificat durant generacions als nostres municipis. Un paisatge que no només ens pertany a nosaltres sinó que significa un lloc de referència pels nostres veïns de Girona que troben aquí un dels pocs espais que queden que els remeten a les arrels. Podríem fer una llista de cada un dels punts on la modificació del traçat malmet de forma irreparable pinedes, camps de conreu, alzinars, roures centenaris, etc. Una concepció tan poc propera i que s’arriba inclús a l’absurd de plantejar-se destrossar un alzinar magnífic i sempre únic només per a preveure un pas provisional per a dues o tres setmanes;
i revela una concepció particular de les possibilitats de desenvolupament econòmic dels postres municipis, que en aquests moments tenen la gran majoria dels seus negocis orientats al que podríem anomenar un turisme de qualitat. Un turisme de qualitat a qui sembla que volem tornar a menysprear (rememorant velles pràctiques de la costa brava que ara plora temps passats millors), oferint-li uns poblets meravellosos envoltats com estarem d’asfalt, variants i formigó.
L’argument lògic i legítim de les necessitats locals troba els seus límits quan es topa amb la inconsciència i l’absurditat. No ens podem excusar amb normatives inapel·lables quan la seva aplicació implica la destrucció del territori.
És així que us DEMANEM:
QUE, tenint en compte que els Ajuntaments de Madremanya i Sant Martí Vell, com reitera el Cap d’Enginyers de la Xarxa Viària Local de La Diputació de Girona, Sr. Joan Hugas i Maurici, són els promotors de la iniciativa del rea condicionament de la carretera, REVISIN JUNTAMENT AMB LA DIPUTACIÓ DE GIRONA EL NOMENAT PROJECTE A FI D’ATURAR AQUESTA OBRA D’UN BRUTAL IMPACTE PAISATGÍSTIC, PER TAL D¡ADEQUAR-LA A LES NOSTRES NECESSITATS CIRCULATÒRIES REALS, SENSE OBLIDAR QUE ENTRE ELS DOS MUNICIPIS NO SUMENT NI CINQ CENTS HABITANTS;
QUE de cap manera es permeti la destrossa del PAISATGE, per a realitzar obres de caràcter merament PROVISIONAL, ja que ens sembla francament vergonyós permetre una destrossa afegida per a evitar durant dos o tres setmanes cinq minuts més de recorregut al veïns de la zona;
QUE, en tant que nostres representants i persones en les que hem depositat la confiança, apliquin el SENY I EL SENTIT COMÚ a la gestió del nostre territori, i no oblidin que en el cas d’ometre les nostres peticions (recolzades per moltes signatures que estan a la vostra disposició) i permetre l’execució de l’obra prevista per la Diputació de Girona, seran TANT O MÉS RESPONSABLES QUE DITA ENTITAT , DE LES CONSEQÜÈNCIES I DEL S DANYS IRREPARABLES QUE PATEIXI EL NOSTRE ENTORN.
Us saluda atentament i amb l’afecte de sempre,
Luz García-Elorrio Ahumada Joan Vilà i Adroher
BENVOLGUTS ALCALDESSA DE SANT MARTÍ VELL I ALCALDE DE MADREMANYA, i altres membres dels Consistoris
Una veïna de Sant Martí Vell i un veí de Madremanya ens dirigim a vostès a fi de fer-los arribar una sèrie de reflexions i unes peticions molt concretes.
No és la nostra una veu aïllada sinó una veu representant de moltes que mantenen en aquets moments una gran preocupació i enorme tristesa pel desastre que preveu fer amb el nostre entorn l’execució de l’obra de la Diputació de Girona anomenada “Condicionament i Millora d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK 3+260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l ‘inici fins al PK 2+900)”.
Com molt bé hauran pogut observar vostès mitjançant les marques i estaques col·locades a la carretera entre Sant Martí Vell i Madremanya, el projecte dista de significar una petita re adequació del ferm per a convertir l’actual traçat en una via que poc té a veure amb el caràcter que ha mantingut (i manté) històricament la nostra zona.
Efectivament, el dibuix de la nova carretera (per què això és el que és, i no una simple millora) que es caracteritza en molts punts del trajecte pel que podríem anomenar col·loquialment “tirar pel recte”, més que per suavitzar alguna corba aïllada realment complicada per a la circulació i donar una mica més de marge a l’actual via, implica la seva transformació en una carretera ben distant de la identitat del nostre entorn.
I és que la Diputació de Girona amb el vist i plau i a instàncies de vostès pretén construir una carretera similar a l’actual carretera de Palamós, que ha suportat el gruix de tot el trànsit local i turístic durant els anys de bonança i d’arribada temporal de multitud de visitants -que no cal que us recordem que anem perdent gràcies a les nostres inoperàncies diverses, entre elles la destrucció del paisatge- , i que suporta diàriament l’entrada i sortida de milers de cotxes a la ciutat de Girona, considerablement més poblada i transitada que els postres encantadors municipis.
Destrossar el nostre entorn d’una manera tan innecessària i, perdonin l’expressió, poc assenyada revela una concepció de la natura i del paisatge molt pobre, a la vegada que una concepció de les possibilitats de desenvolupament econòmic i social dels nostres municipis francament particular.
Efectivament,
revela una concepció de la natura que menysprea el patrimoni fonamental de la humanitat, ja que fins que no se’n descobreixi un altre és l’únic habitat possible per a tota la nostra espècie i per a totes les que conviuen amb nosaltres;
revela una concepció molt poc propera amb el paisatge que ha identificat durant generacions als nostres municipis. Un paisatge que no només ens pertany a nosaltres sinó que significa un lloc de referència pels nostres veïns de Girona que troben aquí un dels pocs espais que queden que els remeten a les arrels. Podríem fer una llista de cada un dels punts on la modificació del traçat malmet de forma irreparable pinedes, camps de conreu, alzinars, roures centenaris, etc. Una concepció tan poc propera i que s’arriba inclús a l’absurd de plantejar-se destrossar un alzinar magnífic i sempre únic només per a preveure un pas provisional per a dues o tres setmanes;
i revela una concepció particular de les possibilitats de desenvolupament econòmic dels postres municipis, que en aquests moments tenen la gran majoria dels seus negocis orientats al que podríem anomenar un turisme de qualitat. Un turisme de qualitat a qui sembla que volem tornar a menysprear (rememorant velles pràctiques de la costa brava que ara plora temps passats millors), oferint-li uns poblets meravellosos envoltats com estarem d’asfalt, variants i formigó.
L’argument lògic i legítim de les necessitats locals troba els seus límits quan es topa amb la inconsciència i l’absurditat. No ens podem excusar amb normatives inapel·lables quan la seva aplicació implica la destrucció del territori.
És així que us DEMANEM:
QUE, tenint en compte que els Ajuntaments de Madremanya i Sant Martí Vell, com reitera el Cap d’Enginyers de la Xarxa Viària Local de La Diputació de Girona, Sr. Joan Hugas i Maurici, són els promotors de la iniciativa del rea condicionament de la carretera, REVISIN JUNTAMENT AMB LA DIPUTACIÓ DE GIRONA EL NOMENAT PROJECTE A FI D’ATURAR AQUESTA OBRA D’UN BRUTAL IMPACTE PAISATGÍSTIC, PER TAL D¡ADEQUAR-LA A LES NOSTRES NECESSITATS CIRCULATÒRIES REALS, SENSE OBLIDAR QUE ENTRE ELS DOS MUNICIPIS NO SUMENT NI CINQ CENTS HABITANTS;
QUE de cap manera es permeti la destrossa del PAISATGE, per a realitzar obres de caràcter merament PROVISIONAL, ja que ens sembla francament vergonyós permetre una destrossa afegida per a evitar durant dos o tres setmanes cinq minuts més de recorregut al veïns de la zona;
QUE, en tant que nostres representants i persones en les que hem depositat la confiança, apliquin el SENY I EL SENTIT COMÚ a la gestió del nostre territori, i no oblidin que en el cas d’ometre les nostres peticions (recolzades per moltes signatures que estan a la vostra disposició) i permetre l’execució de l’obra prevista per la Diputació de Girona, seran TANT O MÉS RESPONSABLES QUE DITA ENTITAT , DE LES CONSEQÜÈNCIES I DEL S DANYS IRREPARABLES QUE PATEIXI EL NOSTRE ENTORN.
Us saluda atentament i amb l’afecte de sempre,
Luz García-Elorrio Ahumada Joan Vilà i Adroher
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.