Cau l’arbre Omuwafu
Fa 4 setmanes
El Crit De La Natura
dimecres, 12 de maig del 2010
dimarts, 11 de maig del 2010
PUNT DIARI. 3 DE MAIG
Els veïns de Madremanya volen una carretera més segura i integrada
Una cinquantena es va reunir ahir
albert vilar
Un moment de la reunió de veïns de Madremanya, ahir a la Sala. Foto: A.V.
Madremanya
Sant Martí Vell
Els veïns de Madremanya creuen que cal millorar la carretera de Sant Martí Vell perquè és molt perillosa, i veuen bé que es faci integrada al territori, segons la conclusió de la reunió celebrada ahir al migdia a la Sala i que va aplegar uns 50 veïns. L'Ajuntament encara està negociant com tallar-la durant una setmana al trànsit.
La reunió havia estat convocada per la plataforma Moviment de la Terra per informar que ells no estaven en contra de la millora de la carretera, sinó del projecte de la Diputació, en considerar que no s'integra al territori. «Defensem l'ampliació històrica d'un metre per banda», va dir Llum Garcia, una de les impulsores. A més, Garcia va recordar que ja s'han executat algunes tales d'arbres històrics del vial que uneix Madremanya amb Sant Martí Vell.
I alguns dels 50 veïns presents a l'acte, entre els quals hi havia l'alcalde, Albert Peracaula, i altres membres del govern, van exposar que ells defensaven l'eixamplament de la carretera, encara que durant la discussió les dues parts van coincidir que calia mirar que s'integrés al paisatge. «Tots coincidim que la carretera és perillosa i cal eixamplar-la», va concloure l'exalcalde i regidor del govern, Josep Enrich, però va preguntar si calia «aquesta destrossa», recordant les demandes municipals del metre per banda.
L'alcalde va recordar que s'arregla per seguretat, per la seva perillositat. I que després s'haurà de parlar «que sigui el més maca possible». Peracaula va dir que apostaven pel metre per banda, però que la normativa marca uns paràmetres que agafen més espai per cada costat i no es pot obviar.
k
Més imatges, a www.elpunt.cat
Negociacions
L'alcalde va explicar que estan negociant amb la Diputació el fet de tallar la circulació de trànsit durant una setmana per evitar haver de fer un pas alternatiu provisional per un alzinar i així poder salvar-lo en fer un nou pont. «Hi ha moltes possibilitats que es talli», va afegir Peracaula, que va recordar que intenten que l'estalvi econòmic de no fer el pas alternatiu temporal es destini a la millora de l'esmentat vial. El projecte, dividit en 3 fases, que ja s'ha començat a executar, té un pressupost d'1,7 milions d'euros.
Una cinquantena es va reunir ahir
albert vilar
Un moment de la reunió de veïns de Madremanya, ahir a la Sala. Foto: A.V.
Madremanya
Sant Martí Vell
Els veïns de Madremanya creuen que cal millorar la carretera de Sant Martí Vell perquè és molt perillosa, i veuen bé que es faci integrada al territori, segons la conclusió de la reunió celebrada ahir al migdia a la Sala i que va aplegar uns 50 veïns. L'Ajuntament encara està negociant com tallar-la durant una setmana al trànsit.
La reunió havia estat convocada per la plataforma Moviment de la Terra per informar que ells no estaven en contra de la millora de la carretera, sinó del projecte de la Diputació, en considerar que no s'integra al territori. «Defensem l'ampliació històrica d'un metre per banda», va dir Llum Garcia, una de les impulsores. A més, Garcia va recordar que ja s'han executat algunes tales d'arbres històrics del vial que uneix Madremanya amb Sant Martí Vell.
I alguns dels 50 veïns presents a l'acte, entre els quals hi havia l'alcalde, Albert Peracaula, i altres membres del govern, van exposar que ells defensaven l'eixamplament de la carretera, encara que durant la discussió les dues parts van coincidir que calia mirar que s'integrés al paisatge. «Tots coincidim que la carretera és perillosa i cal eixamplar-la», va concloure l'exalcalde i regidor del govern, Josep Enrich, però va preguntar si calia «aquesta destrossa», recordant les demandes municipals del metre per banda.
L'alcalde va recordar que s'arregla per seguretat, per la seva perillositat. I que després s'haurà de parlar «que sigui el més maca possible». Peracaula va dir que apostaven pel metre per banda, però que la normativa marca uns paràmetres que agafen més espai per cada costat i no es pot obviar.
k
Més imatges, a www.elpunt.cat
Negociacions
L'alcalde va explicar que estan negociant amb la Diputació el fet de tallar la circulació de trànsit durant una setmana per evitar haver de fer un pas alternatiu provisional per un alzinar i així poder salvar-lo en fer un nou pont. «Hi ha moltes possibilitats que es talli», va afegir Peracaula, que va recordar que intenten que l'estalvi econòmic de no fer el pas alternatiu temporal es destini a la millora de l'esmentat vial. El projecte, dividit en 3 fases, que ja s'ha començat a executar, té un pressupost d'1,7 milions d'euros.
DIARI DE GIRONA. 20 d'abril
Veïns de Madremanya diuen que l´obra de la via tenia al·legacions
El vicepresident de la Diputació, Pere Trias, va assegurar que el projecte es va aprovar sense cap queixa
Els veïns reclamen l'informe d'impacte ambiental. diari de girona
GIRONA J. SÁEZ La polèmica entorn el projecte de reforma de la carretera local, GIV-6710, entre Sant Martí Vell i Madremanya continua viva. Membres de la plataforma veïnal Moviment de la Terra, que s'oposa a l'obra tal com està dissenyada, asseguren que es van presentar "moltes" al·legacions. Una afirmació que xoca amb les paraules del diputat de Xarxa Viària, Pere Trias, que la setmana passada va afirmar que el projecte es va aprovar definitivament el 2008 sense haver-se registrat cap al·legació.L'obra de reforma de la carretera que gestiona la Diputació ha despertat una gran oposició dels veïns de Sant Martí Vell i Madremanya. Per aquest motiu, Trias es va reunir dijous de la setmana passada amb l'alcalde, Albert Perecaula. Trias li va oferir la possibilitat d'evitar fer un vial provisional, que suposava la tala d'uns arbres d'alt valor per l'entorn natural de la zona, a canvi de poder tallar el pas de la Gi-6710 durant cinc dies. Respecte a l'opisicó veïnal, el diputat va recordar que "malgrat que el projecte és del tot legal tal com està redactat -amb el vial alternatiu- hem vist plausible proposar als ajuntaments una possibilitat que ens permeti mantenir els arbres singulars de la zona". Els veïns, però, asseguren que hi han al·legacions dels dos municipis i reclamen l'informe d'impacte ambiental.
DIARI DE GIRONA. 15 d'abril
Comencen les obres de la polèmica via entre Sant Martí Vell i Madremanya
El diputat de Xarxa Viària, Pere Trias, es reunirà aquesta setmana ambels alcaldes afectats
"
Les màquiones desbrossaven ahir la GIV-6701. aniol resclosa
GIRONA JOFRE SÁEZ La Diputació de Girona ja ha començat les obres de millora de la GI-6701 entre Sant Martí Vell i Madremanya. Un projecte que ha despertat una àmplia oposició veïnal ja que consideren que l'actuació s'ha aprovat sense un informe que hauria d'avalar la viabilitat ambiental de l'obra.Les obres pretenen millorar la seguretat vial de la carretera però els veïns, que s'han acabat agrupant en una associació, Moviment de la Terra, reclamen a la Diputació i al Departament de Medi Ambient la redacció de l'informe d'impacte ambiental. Per aquest motiu, la Plataforma afirma que ha recollit ja unes 650 firmes de veïns que han entrat, juntament amb un escrit, a la Generalitat i a l'organimse supramunicipal on es considera l'informe "preceptiu en funció de les lleis aplicables al cas". El diputat de Xarxa Viària, Pere Trias, té previst aquesta setmana reunir-se amb els alcaldes de Sant Martí Vell i Madremanya. Una reunió que també exigeixen des de la Plataforma veïnal per exposar-li les peticions dels veïns.D'altra banda, aquests veïns han demanat a l'Ajuntament de Madremanya una trobada amb 90 veïns que estan en contra del projecte de la Diputació; mentre que a les dependències municipals de Sant Martí Vell s'han presentat les 650 firmes exigint-li que "compleixi amb les responsabilitats de protegir el municipi".
PUNT DIARI. 14 D'ABRIL
Madremanya no descarta, quan ja han començat les obres, que es talli la carretera per fer el pont nou
Vol acabar-ho de valorar amb la Diputació, demanant, però, contrapartides
ALBERT VILAR
Inici de les obres amb l'esbrossament dels laterals de la carretera. Foto: A.V.
L'alcalde de Madremanya, Albert Peracaula, no descarta permetre que es talli la carretera de Sant Martí Vell, amb vista a fer un pont nou dins el projecte de millora del vial que es va començar a executar ahir, per salvar un alzinar a tocar de la riera no fent cap pas alternatiu. Tot i això, Peracaula vol tornar-se a reunir dijous amb la Diputació per mirar d'aconseguir unes contrapartides, com poden ser reinvertir els diners de no fer el pas alternatiu al pont i que es talli fora del curs escolar.
«No ho descarto, però cal valorar-ho», va assenyalar ahir a aquest diari l'alcalde davant la possibilitat de tallar el trànsit de Madremanya a Sant Martí Vell i evitar d'aquesta manera talar un alzinar per fer un pas alternatiu mentre duren les obres del nou pont que s'ha de fer sobre el rierol que passa pel costat del restaurant La Riera, dins el terme de Sant Martí Vell.
Peracaula va explicar que va ser a través d'aquest diari que es va assabentar que l'empresa que executa l'obra preveu fer el pont nou en una setmana. A causa d'això, els vehicles que circulin cap a Girona o en sentit contrari podrien passar, en aquest espai de temps, per la Pera o Corçà.
L'alcalde, que dilluns ja es va reunir amb la Diputació, preveu tornar-ho a fer demà dijous. «Cal valorar-ho. No volem posar-nos-hi en contra, però cal unes contraprestacions», va dir l'alcalde. Entre aquestes contraprestacions, Peracaula va exposar el fet de destinar l'estalvi de no fer el pas alternatiu a millorar paisatgísticament la carretera, o que el tall es faci fora de la temporada escolar. A més, l'alcalde vol tractar-ho amb els veïns i afectats. Per tot això, ja que el pont està situat en un extrem, a Sant Martí Vell, s'ha decidit iniciar les obres per Madremanya.
650 firmes en contra
La plataforma Moviment per la Terra, que centralitza l'oposició al projecte, ja que creu que eliminant els punts negres ja n'hi ha prou, ha recollit unes 650 firmes. I aquestes les ha presentat a l'Ajuntament de Sant Martí Vell perquè protegeixi el municipi, a la delegació de Medi Ambient de la Generalitat perquè faci l'estudi ambiental que considera preceptiu, i a la Diputació per reclamar l'esmentat estudi ambiental i una trobada amb els responsables. Però, a més, l'entitat s'ha personat en l'expedient de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre les al·legacions a l'alzinar i ha demanat a l'Ajuntament de Madremanya una reunió del consistori amb els 90 veïns afectats per les esmentades obres.
Vol acabar-ho de valorar amb la Diputació, demanant, però, contrapartides
ALBERT VILAR
Inici de les obres amb l'esbrossament dels laterals de la carretera. Foto: A.V.
L'alcalde de Madremanya, Albert Peracaula, no descarta permetre que es talli la carretera de Sant Martí Vell, amb vista a fer un pont nou dins el projecte de millora del vial que es va començar a executar ahir, per salvar un alzinar a tocar de la riera no fent cap pas alternatiu. Tot i això, Peracaula vol tornar-se a reunir dijous amb la Diputació per mirar d'aconseguir unes contrapartides, com poden ser reinvertir els diners de no fer el pas alternatiu al pont i que es talli fora del curs escolar.
«No ho descarto, però cal valorar-ho», va assenyalar ahir a aquest diari l'alcalde davant la possibilitat de tallar el trànsit de Madremanya a Sant Martí Vell i evitar d'aquesta manera talar un alzinar per fer un pas alternatiu mentre duren les obres del nou pont que s'ha de fer sobre el rierol que passa pel costat del restaurant La Riera, dins el terme de Sant Martí Vell.
Peracaula va explicar que va ser a través d'aquest diari que es va assabentar que l'empresa que executa l'obra preveu fer el pont nou en una setmana. A causa d'això, els vehicles que circulin cap a Girona o en sentit contrari podrien passar, en aquest espai de temps, per la Pera o Corçà.
L'alcalde, que dilluns ja es va reunir amb la Diputació, preveu tornar-ho a fer demà dijous. «Cal valorar-ho. No volem posar-nos-hi en contra, però cal unes contraprestacions», va dir l'alcalde. Entre aquestes contraprestacions, Peracaula va exposar el fet de destinar l'estalvi de no fer el pas alternatiu a millorar paisatgísticament la carretera, o que el tall es faci fora de la temporada escolar. A més, l'alcalde vol tractar-ho amb els veïns i afectats. Per tot això, ja que el pont està situat en un extrem, a Sant Martí Vell, s'ha decidit iniciar les obres per Madremanya.
650 firmes en contra
La plataforma Moviment per la Terra, que centralitza l'oposició al projecte, ja que creu que eliminant els punts negres ja n'hi ha prou, ha recollit unes 650 firmes. I aquestes les ha presentat a l'Ajuntament de Sant Martí Vell perquè protegeixi el municipi, a la delegació de Medi Ambient de la Generalitat perquè faci l'estudi ambiental que considera preceptiu, i a la Diputació per reclamar l'esmentat estudi ambiental i una trobada amb els responsables. Però, a més, l'entitat s'ha personat en l'expedient de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre les al·legacions a l'alzinar i ha demanat a l'Ajuntament de Madremanya una reunió del consistori amb els 90 veïns afectats per les esmentades obres.
CARTA AL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. DELEGACIÓ DE GIRONA. 9 ABRIL
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis territorials de Girona
At. Sr. Emili Santos
Benvolgut Senyor Santos,
Ens dirigim a vostè a fi de comunicar-li una situació que s’està visquent a la Carretera que comunica Bordils a Corçà, anomenada GI-V-6701 i GI-V-6702.
En aquesta carretera està a punt d’executar-se (ja hi han les senyals d’obra, estaques i marques als arbres que “han d’anar a terra”) un projecte de “Condicionament i Millora…” per part de la Diputació de Girona, concretament el Servei de Xarxa Viària Local, que implica una enorme destrossa de la natura de l’entorn, ja que en la majoria del traçat l’eix es desplaça cap a un costat o cap a l’altre sense que l’ampliació mantingui el traçat original.
Una vegada examinat l’expedient de la Diputació hem vist que no hi ha cap estudi d’impacte mediambiental, ni cap tipus de concreció sobre quines seran les mesures correctores de les destrosses que es preveuen fer al nostre patrimoni natural.
En tant que ciutadans, ens sobta molt que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya no tingui res a dir al respecte, sobre tot quan aquesta obra suposa la realització de DANYS sens dubte IRREPARABLES, que modificaran el nostre paisatge i la identitat d’un vial que comunica 3 pobles que amb prou feines superen els 200 habitants cadascun.
Danys irreparables ja que es planteja la tala d’un roure de més de cinc o sis cents anys, així com un alzinar a la ribera de la riera també únic i un munt de pinedes en el trajecte que comunica Sant Martí Vell amb Madremanya, i l’afectació de la zona en que la pròpia carretera fa de frontera amb la zona PEIN.
És així que, tenint en compte la legislació d’aplicació al Projecte de la Diputació de Girona anomenat “Millora i Condicionament d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK+3260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l’inici fins al PK 2+900)”, concretament els Arts 13 i 14 de la Ley 7/1993, de 30 de setembre, de Carreteras, i els Arts.26-28 del Decret293/2003 pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres, li DEMANEM:
QUE es suspengui l’execució de l’esmentada obra fins que es realitzin els estudis mediambientals preceptius;
QUE els Serveis Territorials de Girona del Departament de Medi Ambient de la Generalitat vetllin per a que la obra a la carretera tingui un plantejament i una execució respectant l’entorn, la vegetació autòctona de la zona, dins de les Gavarres, i un patrimoni natural que hem defensar de totes les agressions que el puguin malmetre, ja que és també patrimoni de la humanitat i tenim la obligació de protegir-lo.
Atentament,
Plataforma “Moviment de la Terra”
Serveis territorials de Girona
At. Sr. Emili Santos
Benvolgut Senyor Santos,
Ens dirigim a vostè a fi de comunicar-li una situació que s’està visquent a la Carretera que comunica Bordils a Corçà, anomenada GI-V-6701 i GI-V-6702.
En aquesta carretera està a punt d’executar-se (ja hi han les senyals d’obra, estaques i marques als arbres que “han d’anar a terra”) un projecte de “Condicionament i Millora…” per part de la Diputació de Girona, concretament el Servei de Xarxa Viària Local, que implica una enorme destrossa de la natura de l’entorn, ja que en la majoria del traçat l’eix es desplaça cap a un costat o cap a l’altre sense que l’ampliació mantingui el traçat original.
Una vegada examinat l’expedient de la Diputació hem vist que no hi ha cap estudi d’impacte mediambiental, ni cap tipus de concreció sobre quines seran les mesures correctores de les destrosses que es preveuen fer al nostre patrimoni natural.
En tant que ciutadans, ens sobta molt que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya no tingui res a dir al respecte, sobre tot quan aquesta obra suposa la realització de DANYS sens dubte IRREPARABLES, que modificaran el nostre paisatge i la identitat d’un vial que comunica 3 pobles que amb prou feines superen els 200 habitants cadascun.
Danys irreparables ja que es planteja la tala d’un roure de més de cinc o sis cents anys, així com un alzinar a la ribera de la riera també únic i un munt de pinedes en el trajecte que comunica Sant Martí Vell amb Madremanya, i l’afectació de la zona en que la pròpia carretera fa de frontera amb la zona PEIN.
És així que, tenint en compte la legislació d’aplicació al Projecte de la Diputació de Girona anomenat “Millora i Condicionament d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK+3260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l’inici fins al PK 2+900)”, concretament els Arts 13 i 14 de la Ley 7/1993, de 30 de setembre, de Carreteras, i els Arts.26-28 del Decret293/2003 pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres, li DEMANEM:
QUE es suspengui l’execució de l’esmentada obra fins que es realitzin els estudis mediambientals preceptius;
QUE els Serveis Territorials de Girona del Departament de Medi Ambient de la Generalitat vetllin per a que la obra a la carretera tingui un plantejament i una execució respectant l’entorn, la vegetació autòctona de la zona, dins de les Gavarres, i un patrimoni natural que hem defensar de totes les agressions que el puguin malmetre, ja que és també patrimoni de la humanitat i tenim la obligació de protegir-lo.
Atentament,
Plataforma “Moviment de la Terra”
CARTA AL SR. PERE TRIAS. DIPUTACIÓ DE GIRONA. 9 ABRIL
Diputació de Girona
Senyor Pere Trias i Roca
Ahir dia 8 d’abril de 2010 constatem que la Diputació de Girona està a punt d’executar l’obra a la carretera que comunica Bordils amb Corçà (Gi-V-6701, GI-V-6702), ja que estan col·locades les senyals referents a l’obra i marcats els arbres que es pretenen tallar.
El diàleg mantingut entre la Diputació i els diferents Ajuntaments de Sant Martí Vell i Madremanya, a qui hem traslladat la nostra preocupació i oposició al projecte en qüestió, sembla doncs no haver tingut massa ressò.
És per això que ens dirigim a vostè per a reiterar la nostra franca oposició a un projecte en el que no es contemplen els interessos de la població dels municipis que travessa la carretera, així com per a demanar-li que revisi l’actual projecte per a tenir en compte els punts en els que implica una destrucció innecessària de vegetació i paisatge per a rectificar-los.
Efectivament, i com ja han van poder apreciar vostès en el seu moment a través de les al·legacions de les persones expropiades, l’ampliació de la carretera que es demanava no implicava en absolut un projecte de traçat que modifiqués de manera tan notòria el traçat actual, sinó merament un ampliació equitativa a cada banda del traçat actual que millorés les condicions de circulació.
Per altra banda, les al·legacions reclamaven un estudi d’impacte mediambiental. Aquesta petició no només no va ser satisfeta sinó que tampoc ha merescut un raonament justificat de la seva absència.
Segons la mateixa Diputació, la legislació aplicable en aquest cas són la Ley 7/1993 de Carreteras i el Decret 293/2003 pel qual s’aprova el Reglament General de Carreteres. Entenem que els Arts. 13 i 14 del primer text legal així com els 26-28 del segon imposen la necessitat de realitzar un estudi d’impacte ambiental, que no consta que s’hagi realitzat. Tenint en compte que aquesta obra afecta al paratge natural de les Gavarres ens sembla molt necessari aquest estudi per a que la obra es realitzi efectivament amb la menor agressió al nostre patrimoni natural.
De la mateixa manera, no ens consta l’autorització de L’ACA per a la tala dels arbres en el punt de Les Quintanes al municipi de Sant Martí Vell.
Per tot això, li demanem
QUE s’aturi la imminent execució de l’obra,
QUE es realitzin els estudis d’impacte mediambiental preceptius,
QUE atenguin a les demandes de la població que no vol una “autovia” que modifiqui la identitat del paisatge de les Gavarres i que trenqui l’equilibri d’aquest enton natural,
Li adjuntem còpia de les firmes de totes les persones que fins ara recolzen i defensen aquestes peticions,
Esperant la seva resposta, el saluda atentament
Senyor Pere Trias i Roca
Ahir dia 8 d’abril de 2010 constatem que la Diputació de Girona està a punt d’executar l’obra a la carretera que comunica Bordils amb Corçà (Gi-V-6701, GI-V-6702), ja que estan col·locades les senyals referents a l’obra i marcats els arbres que es pretenen tallar.
El diàleg mantingut entre la Diputació i els diferents Ajuntaments de Sant Martí Vell i Madremanya, a qui hem traslladat la nostra preocupació i oposició al projecte en qüestió, sembla doncs no haver tingut massa ressò.
És per això que ens dirigim a vostè per a reiterar la nostra franca oposició a un projecte en el que no es contemplen els interessos de la població dels municipis que travessa la carretera, així com per a demanar-li que revisi l’actual projecte per a tenir en compte els punts en els que implica una destrucció innecessària de vegetació i paisatge per a rectificar-los.
Efectivament, i com ja han van poder apreciar vostès en el seu moment a través de les al·legacions de les persones expropiades, l’ampliació de la carretera que es demanava no implicava en absolut un projecte de traçat que modifiqués de manera tan notòria el traçat actual, sinó merament un ampliació equitativa a cada banda del traçat actual que millorés les condicions de circulació.
Per altra banda, les al·legacions reclamaven un estudi d’impacte mediambiental. Aquesta petició no només no va ser satisfeta sinó que tampoc ha merescut un raonament justificat de la seva absència.
Segons la mateixa Diputació, la legislació aplicable en aquest cas són la Ley 7/1993 de Carreteras i el Decret 293/2003 pel qual s’aprova el Reglament General de Carreteres. Entenem que els Arts. 13 i 14 del primer text legal així com els 26-28 del segon imposen la necessitat de realitzar un estudi d’impacte ambiental, que no consta que s’hagi realitzat. Tenint en compte que aquesta obra afecta al paratge natural de les Gavarres ens sembla molt necessari aquest estudi per a que la obra es realitzi efectivament amb la menor agressió al nostre patrimoni natural.
De la mateixa manera, no ens consta l’autorització de L’ACA per a la tala dels arbres en el punt de Les Quintanes al municipi de Sant Martí Vell.
Per tot això, li demanem
QUE s’aturi la imminent execució de l’obra,
QUE es realitzin els estudis d’impacte mediambiental preceptius,
QUE atenguin a les demandes de la població que no vol una “autovia” que modifiqui la identitat del paisatge de les Gavarres i que trenqui l’equilibri d’aquest enton natural,
Li adjuntem còpia de les firmes de totes les persones que fins ara recolzen i defensen aquestes peticions,
Esperant la seva resposta, el saluda atentament
Plataforma "Moviment de la Terra"
CONSTITUCIÓ DE LA PLATAFORMA "MOVIMENT DE LA TERRA". 23 DE MARÇ
Acta de Constitució de la
Plataforma “El Crit de la Natura”
Els sotasignants constitueixen formalment, a Sant Martí Vell, provincia de Girona, a dia 23 de març de 2010 el grup promotor de la Plataforma “El Crit de la Natura, que persegueix els següents objectius:
La defensa del nostre territori i del nostre patrimoni natural i paisatgístic;
La Defensa d’una millora de la carretera que no desnaturalitzi el nostre paisatge;
La oposición a l’actual projecte de “Millora i Condicionament d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK+3260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l’inici fins al PK 2+900)”, de la Diputació de Girona, per la seva, agressivitat al paisatge i destrossa injustificada de camps, d’arbres i d’un entorn natural que significa una de les majors riqueses del nostre territori.
Que les actuacions es duguin a terme només a les zones que, per motius de seguretat viària, així ho requereixin.
Que es faci un estudi d’impacte mediambiental per tal que les actuacions que finalment es considerin necessàries malmetin el mínim possible els camps, els sembrats i les arbredes.
Plataforma “El Crit de la Natura”
Els sotasignants constitueixen formalment, a Sant Martí Vell, provincia de Girona, a dia 23 de març de 2010 el grup promotor de la Plataforma “El Crit de la Natura, que persegueix els següents objectius:
La defensa del nostre territori i del nostre patrimoni natural i paisatgístic;
La Defensa d’una millora de la carretera que no desnaturalitzi el nostre paisatge;
La oposición a l’actual projecte de “Millora i Condicionament d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK+3260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l’inici fins al PK 2+900)”, de la Diputació de Girona, per la seva, agressivitat al paisatge i destrossa injustificada de camps, d’arbres i d’un entorn natural que significa una de les majors riqueses del nostre territori.
Que les actuacions es duguin a terme només a les zones que, per motius de seguretat viària, així ho requereixin.
Que es faci un estudi d’impacte mediambiental per tal que les actuacions que finalment es considerin necessàries malmetin el mínim possible els camps, els sembrats i les arbredes.
CARTA ALS AJUNTAMENTS DE SANT MARTI VELL I MADREMANYA. 15 DE MARÇ
AJUNTAMENTS DE SANT MARTÍ VELL I DE MADREMANYA
BENVOLGUTS ALCALDESSA DE SANT MARTÍ VELL I ALCALDE DE MADREMANYA, i altres membres dels Consistoris
Una veïna de Sant Martí Vell i un veí de Madremanya ens dirigim a vostès a fi de fer-los arribar una sèrie de reflexions i unes peticions molt concretes.
No és la nostra una veu aïllada sinó una veu representant de moltes que mantenen en aquets moments una gran preocupació i enorme tristesa pel desastre que preveu fer amb el nostre entorn l’execució de l’obra de la Diputació de Girona anomenada “Condicionament i Millora d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK 3+260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l ‘inici fins al PK 2+900)”.
Com molt bé hauran pogut observar vostès mitjançant les marques i estaques col·locades a la carretera entre Sant Martí Vell i Madremanya, el projecte dista de significar una petita re adequació del ferm per a convertir l’actual traçat en una via que poc té a veure amb el caràcter que ha mantingut (i manté) històricament la nostra zona.
Efectivament, el dibuix de la nova carretera (per què això és el que és, i no una simple millora) que es caracteritza en molts punts del trajecte pel que podríem anomenar col·loquialment “tirar pel recte”, més que per suavitzar alguna corba aïllada realment complicada per a la circulació i donar una mica més de marge a l’actual via, implica la seva transformació en una carretera ben distant de la identitat del nostre entorn.
I és que la Diputació de Girona amb el vist i plau i a instàncies de vostès pretén construir una carretera similar a l’actual carretera de Palamós, que ha suportat el gruix de tot el trànsit local i turístic durant els anys de bonança i d’arribada temporal de multitud de visitants -que no cal que us recordem que anem perdent gràcies a les nostres inoperàncies diverses, entre elles la destrucció del paisatge- , i que suporta diàriament l’entrada i sortida de milers de cotxes a la ciutat de Girona, considerablement més poblada i transitada que els postres encantadors municipis.
Destrossar el nostre entorn d’una manera tan innecessària i, perdonin l’expressió, poc assenyada revela una concepció de la natura i del paisatge molt pobre, a la vegada que una concepció de les possibilitats de desenvolupament econòmic i social dels nostres municipis francament particular.
Efectivament,
revela una concepció de la natura que menysprea el patrimoni fonamental de la humanitat, ja que fins que no se’n descobreixi un altre és l’únic habitat possible per a tota la nostra espècie i per a totes les que conviuen amb nosaltres;
revela una concepció molt poc propera amb el paisatge que ha identificat durant generacions als nostres municipis. Un paisatge que no només ens pertany a nosaltres sinó que significa un lloc de referència pels nostres veïns de Girona que troben aquí un dels pocs espais que queden que els remeten a les arrels. Podríem fer una llista de cada un dels punts on la modificació del traçat malmet de forma irreparable pinedes, camps de conreu, alzinars, roures centenaris, etc. Una concepció tan poc propera i que s’arriba inclús a l’absurd de plantejar-se destrossar un alzinar magnífic i sempre únic només per a preveure un pas provisional per a dues o tres setmanes;
i revela una concepció particular de les possibilitats de desenvolupament econòmic dels postres municipis, que en aquests moments tenen la gran majoria dels seus negocis orientats al que podríem anomenar un turisme de qualitat. Un turisme de qualitat a qui sembla que volem tornar a menysprear (rememorant velles pràctiques de la costa brava que ara plora temps passats millors), oferint-li uns poblets meravellosos envoltats com estarem d’asfalt, variants i formigó.
L’argument lògic i legítim de les necessitats locals troba els seus límits quan es topa amb la inconsciència i l’absurditat. No ens podem excusar amb normatives inapel·lables quan la seva aplicació implica la destrucció del territori.
És així que us DEMANEM:
QUE, tenint en compte que els Ajuntaments de Madremanya i Sant Martí Vell, com reitera el Cap d’Enginyers de la Xarxa Viària Local de La Diputació de Girona, Sr. Joan Hugas i Maurici, són els promotors de la iniciativa del rea condicionament de la carretera, REVISIN JUNTAMENT AMB LA DIPUTACIÓ DE GIRONA EL NOMENAT PROJECTE A FI D’ATURAR AQUESTA OBRA D’UN BRUTAL IMPACTE PAISATGÍSTIC, PER TAL D¡ADEQUAR-LA A LES NOSTRES NECESSITATS CIRCULATÒRIES REALS, SENSE OBLIDAR QUE ENTRE ELS DOS MUNICIPIS NO SUMENT NI CINQ CENTS HABITANTS;
QUE de cap manera es permeti la destrossa del PAISATGE, per a realitzar obres de caràcter merament PROVISIONAL, ja que ens sembla francament vergonyós permetre una destrossa afegida per a evitar durant dos o tres setmanes cinq minuts més de recorregut al veïns de la zona;
QUE, en tant que nostres representants i persones en les que hem depositat la confiança, apliquin el SENY I EL SENTIT COMÚ a la gestió del nostre territori, i no oblidin que en el cas d’ometre les nostres peticions (recolzades per moltes signatures que estan a la vostra disposició) i permetre l’execució de l’obra prevista per la Diputació de Girona, seran TANT O MÉS RESPONSABLES QUE DITA ENTITAT , DE LES CONSEQÜÈNCIES I DEL S DANYS IRREPARABLES QUE PATEIXI EL NOSTRE ENTORN.
Us saluda atentament i amb l’afecte de sempre,
Luz García-Elorrio Ahumada Joan Vilà i Adroher
BENVOLGUTS ALCALDESSA DE SANT MARTÍ VELL I ALCALDE DE MADREMANYA, i altres membres dels Consistoris
Una veïna de Sant Martí Vell i un veí de Madremanya ens dirigim a vostès a fi de fer-los arribar una sèrie de reflexions i unes peticions molt concretes.
No és la nostra una veu aïllada sinó una veu representant de moltes que mantenen en aquets moments una gran preocupació i enorme tristesa pel desastre que preveu fer amb el nostre entorn l’execució de l’obra de la Diputació de Girona anomenada “Condicionament i Millora d’un Tram de les carreteres GI-V-6701 de Bordils a Madremanya (del PK 3+260 al final) i GI-V-6702, de Madremanya a Corçà, per Monells (de l ‘inici fins al PK 2+900)”.
Com molt bé hauran pogut observar vostès mitjançant les marques i estaques col·locades a la carretera entre Sant Martí Vell i Madremanya, el projecte dista de significar una petita re adequació del ferm per a convertir l’actual traçat en una via que poc té a veure amb el caràcter que ha mantingut (i manté) històricament la nostra zona.
Efectivament, el dibuix de la nova carretera (per què això és el que és, i no una simple millora) que es caracteritza en molts punts del trajecte pel que podríem anomenar col·loquialment “tirar pel recte”, més que per suavitzar alguna corba aïllada realment complicada per a la circulació i donar una mica més de marge a l’actual via, implica la seva transformació en una carretera ben distant de la identitat del nostre entorn.
I és que la Diputació de Girona amb el vist i plau i a instàncies de vostès pretén construir una carretera similar a l’actual carretera de Palamós, que ha suportat el gruix de tot el trànsit local i turístic durant els anys de bonança i d’arribada temporal de multitud de visitants -que no cal que us recordem que anem perdent gràcies a les nostres inoperàncies diverses, entre elles la destrucció del paisatge- , i que suporta diàriament l’entrada i sortida de milers de cotxes a la ciutat de Girona, considerablement més poblada i transitada que els postres encantadors municipis.
Destrossar el nostre entorn d’una manera tan innecessària i, perdonin l’expressió, poc assenyada revela una concepció de la natura i del paisatge molt pobre, a la vegada que una concepció de les possibilitats de desenvolupament econòmic i social dels nostres municipis francament particular.
Efectivament,
revela una concepció de la natura que menysprea el patrimoni fonamental de la humanitat, ja que fins que no se’n descobreixi un altre és l’únic habitat possible per a tota la nostra espècie i per a totes les que conviuen amb nosaltres;
revela una concepció molt poc propera amb el paisatge que ha identificat durant generacions als nostres municipis. Un paisatge que no només ens pertany a nosaltres sinó que significa un lloc de referència pels nostres veïns de Girona que troben aquí un dels pocs espais que queden que els remeten a les arrels. Podríem fer una llista de cada un dels punts on la modificació del traçat malmet de forma irreparable pinedes, camps de conreu, alzinars, roures centenaris, etc. Una concepció tan poc propera i que s’arriba inclús a l’absurd de plantejar-se destrossar un alzinar magnífic i sempre únic només per a preveure un pas provisional per a dues o tres setmanes;
i revela una concepció particular de les possibilitats de desenvolupament econòmic dels postres municipis, que en aquests moments tenen la gran majoria dels seus negocis orientats al que podríem anomenar un turisme de qualitat. Un turisme de qualitat a qui sembla que volem tornar a menysprear (rememorant velles pràctiques de la costa brava que ara plora temps passats millors), oferint-li uns poblets meravellosos envoltats com estarem d’asfalt, variants i formigó.
L’argument lògic i legítim de les necessitats locals troba els seus límits quan es topa amb la inconsciència i l’absurditat. No ens podem excusar amb normatives inapel·lables quan la seva aplicació implica la destrucció del territori.
És així que us DEMANEM:
QUE, tenint en compte que els Ajuntaments de Madremanya i Sant Martí Vell, com reitera el Cap d’Enginyers de la Xarxa Viària Local de La Diputació de Girona, Sr. Joan Hugas i Maurici, són els promotors de la iniciativa del rea condicionament de la carretera, REVISIN JUNTAMENT AMB LA DIPUTACIÓ DE GIRONA EL NOMENAT PROJECTE A FI D’ATURAR AQUESTA OBRA D’UN BRUTAL IMPACTE PAISATGÍSTIC, PER TAL D¡ADEQUAR-LA A LES NOSTRES NECESSITATS CIRCULATÒRIES REALS, SENSE OBLIDAR QUE ENTRE ELS DOS MUNICIPIS NO SUMENT NI CINQ CENTS HABITANTS;
QUE de cap manera es permeti la destrossa del PAISATGE, per a realitzar obres de caràcter merament PROVISIONAL, ja que ens sembla francament vergonyós permetre una destrossa afegida per a evitar durant dos o tres setmanes cinq minuts més de recorregut al veïns de la zona;
QUE, en tant que nostres representants i persones en les que hem depositat la confiança, apliquin el SENY I EL SENTIT COMÚ a la gestió del nostre territori, i no oblidin que en el cas d’ometre les nostres peticions (recolzades per moltes signatures que estan a la vostra disposició) i permetre l’execució de l’obra prevista per la Diputació de Girona, seran TANT O MÉS RESPONSABLES QUE DITA ENTITAT , DE LES CONSEQÜÈNCIES I DEL S DANYS IRREPARABLES QUE PATEIXI EL NOSTRE ENTORN.
Us saluda atentament i amb l’afecte de sempre,
Luz García-Elorrio Ahumada Joan Vilà i Adroher
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
